Escudella catalana

Poques coses venen més de gust quan fa fred que una bona sopa, un caldo senzillet o una bona escudella barrejada fumejant en un plat o un bol fondo de terrissa de la Bisbal. És un dels plats més complets de la gastronomia catalana i genera un consens majoritari: no en va l'escudella i carn d'olla va ser triat, al novembre, com al plat preferit pels catalans en una enquesta a la revista gastronòmica Cuina. És un plat que es fa a totes les cases però que també convida a la festa popular. Al volum Catalunya bull, de Judit Pujadó i publicat per Sidillà, es fa un recull de les sopes, ranxos i escudelles populars que es fan a diferents indrets de Catalunya. De fet, el llibre vol deixar testimoni d'una tradició popular, la de les escudelles veïnals, que fa sortir al carrer unes 100.000 persones tots els anys. Moltes pels volts de Carnaval perquè, no ho oblidem, no és un plat només del Nadal. Des d'Altafulla fins a Vilanova de l'Aguda, s'inventarien les diferents sopes i s'incorporen les receptes, sovint per a centenars de persones i amb centenars de litres de caldo. S'explica, a més, la seva història, la llegenda de la qual neixen, de quan daten les primeres referències que se'n recorden, de si anava acompanyada de recapte o bé s'hi cantaven cançons i també de quina manera les diferents colles –sovint voluntaris d'entitats populars i grups tradicionals– elaboren la preparació, sovint amb olles i foc a terra, al mig de la plaça del poble. Amb pròleg de Pep Salsetes, es tracta d'un recull únic d'una tradició que tothom sent seva.