Lowell vs Bishop

Normalment, amb el temps, la tradició literària de cada país acaba posant cada cosa al seu lloc. I dic amb el temps perquè mai no és de manera immediata i sempre és a llarg termini.

L'1 de març d'aquest any es van complir els cent del naixement Robert Traill Spence Lowell IV, que nosaltres coneixem com a Robert Lowell i els seus amics més íntims coneixien com Cal a seques. La commemoració no ha aixecat gens d'entusiasme, a banda de la publicació paral·lela d'un nou volum de Selected Poems i una nova monografia de Kay Redfield Jamison, especialista en la bipolaritat, que no farà altra cosa que entorpir la lectura de l'obra de Lowell.

Recordo perfectament que els de la meva generació vam créixer a l'ombra de la lectura obligatòria de reculls com Life Studies (1959, 1968), Imitations (1961), For the Union Dead (1964), Near the Ocean (1967), Notebook (1970), The Dolphin (1973) i Day by Day (1977). Era un pecat gravíssim si t'atrevies a saltar alguna d'aquestes fites poètiques de Lowell. També recordo que al llarg de la dècada dels seixanta i els setanta hi havia l'estranya mania de vincular inextricablement la carrera de Lowell amb la carrera d'Elizabeth Bishop, d'exigir que els lectors es posicionessin a favor de l'un o de l'altra. Si t'agradava Lowell, Bishop havia d'anar de segona i a l'inrevés. Jo sempre apostava per Bishop, una actitud agosarada i considerada greument equivocada. Per nassos, Lowell havia de ser el cim indiscutible de la lírica del moment.

Amb el pas dels anys, la situació s'ha invertit del tot i Lowell va a remolc de Bishop. Quina ironia! Bishop s'ha imposat com la poeta nord-americana de la postguerra, sense discussions. S'ha generat una autèntica indústria al voltant de la seva obra en vers i prosa, quan sempre havia estat considerada una escriptora exquisida però menor davant del gegant Lowell.

Ara tot és Bishop i Lowell ha quedat pràcticament arraconat, llanguint a l'ombra exuberant i triomfant que projecta l'autora de North and South (1946), Cold Spring (1955), Questions of Travel (1965) i Geography III (1976).

Si m'obliguen a triar, continuo considerant que Bishop és molt superior a Lowell com a poeta, prosista i traductora. Però entre poc i massa. No m'agrada que els dos poetes sempre hagin d'anar aparellats i no m'agrada que em forcin a triar.

Ara la balança s'inclina descaradament a favor de Bishop, però el temps i la tradició acabaran posant les coses a lloc i tindrem Bishop i Lowell, desvinculats i avaluats en la seva justa mesura.