cultura

Literatura

novetat editorial

Elogi del licor que no surt a les guies

Quan el vaig entre­vis­tar després que publiqués Mars del Carib (2014), asse­guts en un bar llòbrec de Sant Andreu entre cer­vesa i oli­ves, Sergi Pons Codina em va reco­ma­nar lle­gir Joan Perucho. També em va dir que no es con­si­de­ra­ria escrip­tor fins que no hagués tret el segon lli­bre: no estava segur si tin­dria res més a dir. Ho acaba de fer: Dies de rata­fia.

Lluny de no dir res, Dies de rata­fia està ple d'opi­ni­ons sobre gai­rebé tot: sobre els turis­tes i els que es volen tro­bar ells matei­xos, sobre la falsa auten­ti­ci­tat que tot ho aca­para, sobre la Bar­ce­lona que vol ser moderna però també vol resis­tir-s'hi i resis­teix en forma de colles que per Sant Joan com­pren petards i omplen de fogue­res la Meri­di­ana, unió de Sant Andreu amb la resta del món. Com a Mars del Carib, Sant Andreu (i a esto­nes també el Poble­nou, antic Manc­hes­ter català redis­se­nyat) con­ti­nua sent l'esce­nari de Dies de rata­fia, la història d'un home en la tren­tena que fa rata­fia a la ter­rassa del seu pis ocu­pat.

El nar­ra­dor pro­ta­go­nista, Xavier Morell, alter ego imme­diat de Pons Codina, ha cres­cut res­pecte al nar­ra­dor de Mars del Carib. Morell és un alcohòlic ban­darra però ha sabut sor­tir de l'estadi del Narcís Sala. El pànic de Pons Codina a haver de satis­fer unes expec­ta­ti­ves literàries el veiem reflec­tit en el Morell que entra a la redacció d'El Popu­lar, diari al límit del nau­fragi on con­rea una car­rera periodística per la via de la inven­tiva, allò de “no dei­xar que la rea­li­tat espat­lli un bon repor­tatge”.

Morell és un opi­na­dor sense escrúpols, gai­rebé un poeta. Alguns pas­sat­ges i sentències del lli­bre són dig­nes d'aplau­di­ments, com ara “la pressa i la mater­ni­tat són incom­pa­ti­bles” i les des­crip­ci­ons del sol rabiós de Bar­ce­lona. Més madur, com la rata­fia Com­tal que Morell deixa mace­rar sota el sol, Pons Codina assaja una prosa igual d'estri­pada però més analítica, una mica més ambi­ci­osa que la de l'obra ante­rior. Tot i l'evo­lució, la santa iro­nia de Mars del Carib i el seu ambi­ent de bar com a àgora social, es con­ser­ven. Quin­tana, dei­xe­ble una mica curt de gam­bals de Xavier Morell, és un Sancho Panza en tota regla. La veu del pro­ta­go­nista de Mars del Carib és recognos­ci­ble a Dies de rata­fia, però ha gua­nyat molts mati­sos i ha sabut retra­tar altres rea­li­tats més enllà d'ell mateix i del seu entorn estricte: a més del bar, ara parla de les vídues d'edat avançada, dels cosins tano­ques, de les noies maques amb res al cap, dels peri­o­dis­tes sobre­es­tres­sats mal­grat tot, de les dones sàvies que escri­uen lli­bres i reso­len equa­ci­ons...

A Dies de rata­fia el licor apa­reix com a símbol de la tra­dició barística, de la cata­la­ni­tat i del bar­ce­lo­nisme de bar­ri­ada en estat pur. Morell acon­se­gueix el seu eli­xir única­ment i exclu­siva a par­tir de les her­bes bar­ce­lo­ni­nes, les que hi ha al parc de la Pegaso i a Montjuïc. En diu l'“essència de la terra”, l'essència de la ciu­tat que no surt a les guies. Mars del Carib va ins­pi­rar-se en un bar de nom Cinca a tocar de la bibli­o­teca de Sant Andreu i Dies de rata­fia té lloc al car­rer Segre que, tal com passa a la novel·la, va estar més d'un lus­tre ocu­pat. Igual que els repor­tat­ges de Morell a El Popu­lar, tot el que s'explica a Dies de rata­fia és cert i impos­si­ble de demos­trar a parts iguals i és, a més, un gran home­natge al barri que l'ins­pira. El pro­ta­go­nista fins i tot s'ena­mora, i emer­geix una altra mena de figura feme­nina, menys estric­ta­ment car­nal, defi­ni­ti­va­ment intel·ligent i lleu­ge­ra­ment metafísica.

Dies de ratafia
Sergi Pons Codina
Editorial: Edicions del 1984 Barcelona, 2017
Pàgines: 288
Preu: 18 euros


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el darrer article gratuït dels 5 d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia