El Picarany

L'Amàlia Fer­ra­ter era ger­mana dels poe­tes Gabriel i Joan. L'Amàlia expli­cava que a vega­des s'estava en silenci escol­tant les con­ver­ses intel·ligentíssi­mes dels seus ger­mans, mol­tes vega­des sobre lite­ra­tura, mol­tes vega­des al mas que tenien al Pica­rany.

El Pica­rany era un paradís pels Fer­ra­ter, de fet, el Pica­rany és un paradís encara ara, tot i que el ciment el reta­lla i escapça cada vegada més.

L'Amàlia explica que s'asse­ien entre els pins a veure sor­tir el sol, no sé si la pers­pec­tiva des d'on ho feien els per­me­tia veure'l sor­tir de la mar. No par­lava de la posta, la carena del Marge de les Dues Cares no els dei­xava guai­tar l'hemorràgia de colors de quan te la mires des de dalt d'aquesta ele­vació. Quan el sol s'amaga entre el coll d'Alforja i la Serra de l'Argen­tera, les mun­ta­nyes imme­di­a­tes, els Rocanys i la Mus­sara, sem­blen els pilars del paradís per­dut. El paradís que també van per­dre els Fer­ra­ter quan, colats pels deu­tes, van haver de mal­ven­dre el mas. El Gabriel no va tor­nar mai a Reus, ni a Almos­ter, ni a les pen­dents pine­des del Pica­rany. La Guerra Civil Espa­nyola va com­por­tar una altra con­seqüència poc expli­cada, que va ser la subs­ti­tució de la bur­ge­sia tra­di­ci­o­nal per estra­per­lis­tes i afec­tes al règim. Dobles vícti­mes del con­flicte, els Fer­ra­ter en van ser uns, com la majo­ria del país. El Gabriel no va tor­nar a Pica­rany; el Joan no ho sé, ens hi hem fixat massa poc en el Joan; però l'Amàlia sí, hi va tor­nar uns dies abans de morir. Gabriel Fer­ra­ter va morir can­sat, l'Est­her Tus­quets diu que va morir sense cap ajuda, amb deu­tes i sense una feina fixa, mal­grat que tot­hom el lloés el dia del seu fune­ral. Els apunts de les poques clas­ses uni­ver­sitàries que va fer, unes sim­ples subs­ti­tu­ci­ons, han que­dat com un monu­ment de la teo­ria de la lite­ra­tura. Amb una espenta pot­ser ara tindríem una gramàtica gene­ra­tiva seva, o les tra­duc­ci­ons de Shakes­pe­are, però res. Si no ets nyerro o cadell, no tens ajuda de cap banda.

Després de visi­tar el Pica­rany, l'Amàlia no va morir d'una manera ele­gant com ella va defi­nir les morts pre­ma­tu­res de tots els seus fami­li­ars. Per ele­gant, volia dir que la volun­tat s'avancés a la bio­lo­gia en el ter­mini, i així estal­viar-se pati­ments super­flus. El Pica­rany va ser encen­drat amb les res­tes de l'Amàlia; allà on s'asse­ien a veure sor­tir el sol.