Llibres

Novel·la

Topada amb la realitat

Segu­ra­ment una de les difi­cul­tats de fer novel·la històrica és tro­bar l'equi­li­bri entre les dades i l'argu­ment. En la majo­ria dels casos –i en tenim de molt recents– la pin­tura de l'època eclipsa la trama. No és el cas d'Els estranys, de Raül Gar­ri­ga­sait. El filòleg i tra­duc­tor (i també edi­tor de la col·lecció Ber­nat Metge) ens situa a Sol­sona l'any 1837, enmig de la pri­mera guerra car­lina. No li cal recórrer a una enu­me­ració de les cançons que ento­na­ven els car­lins, ni tam­poc jugar amb l'argot que es par­lava a l'època per recrear de manera ver­sem­blant el moment històric. Sim­ple­ment té un per­so­natge molt potent i ben defi­nit, Rudolf von Wie­le­mann, un jove prussià que tra­vessa els Piri­neus per llui­tar per la causa del rei Car­les de Borbó, para­digma de l'Ordre i la Legi­ti­mi­tat. Tot i que està ins­pi­rat en un per­so­natge real, el príncep de Lich­nowsky, Gar­ri­ga­sait ha pre­fe­rit inven­tar-ne un de ficció per tenir les mans lliu­res.

La novel·la copsa sàvia­ment la mirada estran­gera d'aquest jove que arriba a la Península amb uns grans ide­als a la mot­xi­lla i el xoc que rep quan veu el pano­rama en aquesta ciu­tat ruïnosa dei­xada de la mà de Déu. Per un malentès, Wie­le­mann s'hi queda enca­llat, vivint a casa d'una mis­te­ri­osa vídua i aïllat per l'idi­oma. Per sort, es fa amic de Miquel Foras­ter, un metge que parla francès i afi­ci­o­nat al piano. Amb ell com­par­teix la seva passió per Beet­ho­ven. Els frag­ments que Gar­ri­ga­sait dedica a des­criure les sona­tes –tot un repte estilístic– estan ben resolts i són eficaços a l'hora de trans­me­tre la força de la música i la com­ple­xi­tat en l'exe­cució de la par­ti­tura.

Els estranys és d'aques­tes novel·les en què no pas­sen gai­res coses, però fixen una atmos­fera rància, el cul-de-sac en què es troba aquest indi­vidu que veu com els seus grans ide­als i el seu somni de tor­nar al seu país després d'haver rea­lit­zat una gran gesta bèl·lica s'esmi­co­len en con­tacte amb la rea­li­tat. En aquest sen­tit, es tracta d'una bil­dungs­ro­man en tota regla. En el segui­ment de la seva trans­for­mació, l'escrip­tor –per sort– no abusa de refle­xi­ons filosòfiques, sinó que a través de les con­ver­ses entre aquests dos per­so­nat­ges de dos mons total­ment dife­rents des­fi­len temes com ara la religió, l'amis­tat o la política. Es podria dir que Els estranys beu de la tra­dició de novel·les tra­gicòmiques també pel seu estil humorístic, com ara El Qui­xot, de Miguel de Cer­van­tes, o bé El conte d'una bar­rica, de Johat­han Swift, ben poc habi­tual en la nar­ra­tiva con­tem­porània cata­lana.

Com a con­tra­punt, i per donar vita­li­tat al relat, Raül Gar­ri­ga­sait ha recor­re­gut a una trama secundària situ­ada a l'actu­a­li­tat, pro­ta­go­nit­zada per un tra­duc­tor que té un encàrrec fei­xuc i mal pagat, i el va pos­po­sant perquè està cap­fi­cat en la història de Wie­le­mann. Un pes­sic d'auto­ficció per anco­rar l'obra en el pre­sent? Pot ser. En tot cas ser­veix per mos­trar que, gai­rebé dos-cents anys després, les històries es repe­tei­xen, històries de per­so­nat­ges per­duts que bus­quen un què a la seva vida.

Els estranys
Raül Garrigasait
Editorial: Edicions de 1984 Barcelona, 2016 Pàgines: 185 Preu:17,50 euros


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia