Els equilibris vitals

El cicle de la vida sap que és necessari l'equilibri. Tot és imprescindible si es vol mantenir viu. El llop necessita que les gallines es reprodueixin. I les gallines, que no s'esgotin les llavors. La natura demana sol, pluja i temps per créixer. Ahir els somriures semblaven que brillaven més perquè l'equilibri desigual entre el talent i els impostos (concretament l'IVA) donaven una mica de respir a les companyies, programadors i potser també a espectadors. També parla del cicle vital, i de la necessitat de respectar-se totes entre elles, La llavor del foc, el conte que Babou Cham expressava entre les botes del Celler del Sindicat, ahir al matí. La seva veu ressona per les voltes de la nau des de les arrels de la seva cultura africana. Però ho fa per parlar de la mitologia que ha anat recollint aquest personatge misteriós de les diverses cultures del món. La Mostra d'Igualada va començar dijous amb mal peu. Si van aconseguir substituir Cospress per A mi no me escribió Tennessee Williams (per lesió d'una de les ballarines) ja no van poder salvar la inauguració: El buit. l'espectacle de circ, que s'hauria d'haver estrenat al Temporada Alta i que es va ajornar per raons tècniques, s'havia proposat obrir l'edició de la mostra. Dues hores abans de l'estrena oficial en un darrer passi de la companyia, una part de l'aparell va caure i va lesionar la mà d'una de les artistes. Compungits, van haver d'ajornar-ho, davant l'escalf del públic, comprensiu.

Tot té el seu cicle vital, el seu equilibri. També el dol: l'acceptació de la mort d'una persona estimada. Això és el que desgranen els actors de Markeliñe a Euria (Pluja) amb una altra peça sense paraules i forta emoció. Coreografia de sentiments, expressions insinuades que fan commoure els estudiants d'ESO i els adults i que captiven, per la seva curada estètica, els de segon cicle de primària. Divendres, la Mostra d'Igualada té la companyonia dels alumnes. Xandalls amunt i avall que ja han après a escoltar, a atendre el que expressen els actors després dels consells dels metres per fer silenci. Els de Markeliñe, que tenen una gran capacitat de transmetre emocions difícils, s'atreveixen amb els tabús. I ara, aquesta mort de la dona estimada es reviu pel paraigües que ha quedat penjat al rebedor. El dol no reprendrà el vol fins que el seu company no decideixi assumir-lo. Atenció amb un joc d'aparell d'il·lusions: La caja. Entra un grapat d'espectadors amb un secret que els emocioni. I l'habitant d'aquest embalum els desgrana amb l'ofici dels artesans i l'alquímia dels records. Tot torna cap a un punt d'equilibri.