Només volia viure

Aquesta ressenya es podia haver titulat alternativament T'agrada Petrarca?, Història dels Miracles, Déu, quant de dolor o El monstre del Paradís, de tan ric, divers, ple i suggeridor que és el nou llibre de Jaume Cabré, Quan arriba la penombra, un recull de narracions, una sèrie única de tretze relats, posats en solfa amorosament entre el 2012 i el 2016, després del clamorós èxit nacional i internacional de la novel·la Jo confesso (2011) a tots els nivells, un èxit del qual l'autor s'ha restablert completament, que no és poca cosa!, per reprendre la bona marxa de la seva obra sense el defalliment al·ludit al conte Les mans de Mauk.

Quan arriba la penombra no és una obra menor per sortir del pas.  És el fruit conscient del mestratge literari de Cabré i encaixa perfectament amb el tot orgànic, d'exquisida filigrana arquitectònica que és la seva producció general. Justament, part del plaer de la lectura deriva del joc inter i intratextual d'endevinar els profunds lligams que uneixen les tretze peces entre si i amb la resta de l'obra. De fet, tot el llibre es dreça sobre un punt de tensió deliciós entre la unitat closa i perfecta i la diversitat oberta, sense cap baula fluixa, sense cap moment de decaïment.

Jaume Cabré sempre ha sentit un gran respecte pel conte i el present aplec és una meravellosa exploració de totes les possibilitats artístiques i expressives d'aquest gènere independent i consolidat, massa sovint maltractat com a marginal per la crítica, els estudiosos i l'acadèmia. Cabré posa el seu geni al servei del conte per assolir excel·lents resultats en tots els aspectes formals com ara la concentració textual, l'estructura, l'argument, el ritme narratiu, el punt de vista, els personatges, el temps, la varietat tonal, la llengua, l'estil...

Amb subtilesa i determinació, Cabré sotmet les dues finalitats de tota creació segons Aristòtil –entreteniment i coneixement– a un gran enfrontament, un gran joc de pressions i distorsions que fa que els lectors hagin d'intervenir activament per anar més enllà de les aparences amables, juganeres o iròniques per degustar el moll de l'os de la soterrada ambició temàtica.  Quan arriba la penombra és un llibre madur, exigent, implacable, dur, crític, clarivident, intel·ligent, savi, astut, enginyós, substanciós, humà, apassionat, vital, tendre, divertit, enjogassat, moral, culturalista, autoreferencial, fi i bell.    

Els lectors mandrosos o epidèrmics faran bé d'abstenir-s'hi i els lectors disposats, preparats i amants del risc ja es poden fregar les mans.  Poca broma amb el retorn literari de Cabré, armat fins a les dents.