Sant Jordi ‘again'!

Com aquell que no vol la cosa ja tornem a ser de cap a Sant Jordi. I d'aquí a quatre dies, Nadal! Enguany l'hem d'encarar amb alegria i sense prevencions. Després de discussions atàviques repetides cada tres-cents seixanta-cinc dies sembla que per fi hem superat el tema dels autors mediàtics. La indústria editorial és hàbil. Segur que encara recordareu l'any que es va col·lapsar el passeig de Gràcia esperant la senyora Ana Botella i el seu llibre o la carpa que es va muntar a can Buenafuente per aïllar-lo dels autors literaris.

Doncs això. La màquina és intel·ligent i ara, tal i com fan als laboratoris de recerca i a les pel·lícules de ciència-ficció, treballen amb temps i perspectiva. Com que els llibres on un mediàtic parla d'alguna xorrada semblen anar una mica de baixa i el que realment té prestigi són les novel·les d'intriga, misteri i/o amor, ara el que es porta és crear primer l'estrella televisiva o radiofònica i un pic la tenim a dalt de tot, fer que aconsegueixi treure temps de la seva feina sempre estressant, dels compromisos i dels (això que diuen ara els moderns i que fa remoure Pompeu Fabra a la tomba) events i que pugui parir una novel·la com Déu mana. Res de rucades ni d'intranscendències. Novel·les en majúscules i de tapa dura que omplin les prestatgeries i que els seguidors fidels de la matèria tertuliana i/o informativa comprin sense dir ni mu. I com sempre, aquesta festa que és de tots i que només dona virolla a alguns, triomfa. Alegrem-nos, senyor sant Jordi!