Adéu a quasi tot

Tinc a l'armari dels llibres dues novetats dels germans Raimon Panikkar i Salvador Pániker. Del primer, Fe, hermenèutica, paraula, el volum IX de l'obra completa del pensador que publica Fragmenta, sempre sagaç i obert, sincrètic. Panikkar era un home introspectiu i erudit, apassionat i curiós de mena. Per altra banda, el seu germà, Salvador, editor de Kairós, també va ser una persona preocupada pel diàleg entre orient i occident, però amb els peus en moviment i els ulls atents a tot el que passava al seu voltant. El primer va morir el 2010, als 92 anys. Salvador va morir fa uns dies, als 90. Tinc entre les mans l'últim tom dels seus dietaris, plens de poesia i observacions agudes de la vida quotidiana. Datat entre el 2005 i el 2010, Adiós a casi todo (Random House) –un títol gairebé manllevat a Robert Graves–, té l'amplitud de mires d'un Pavese i la visió de la ciutat d'un taxista. No hi ha res sobrer a cap entrada, i algunes són memorables: “Continua el fred. Neva a gran part de Catalunya. Diu JX que m'estic convertint en un home cada cop més sweet i carinyós; que ja no tinc aquells rampells i arrogàncies del passat. Curiós que el fenomen estigui unit a la disminució de la meva libido.” En un país tan castrat com el nostre, costa perdre gent tan singular i brillant.

Pániker, l'editor de Kairós, ens deixa de llegat els dietaris