El castell d'Esponellà recupera la seva esplendor

Fins al 1997, l'estat d'aban­do­na­ment del cas­tell d'Espo­nellà era total i es feia difícil dis­tin­gir-lo enmig de la pinassa, tot i la seva situ­ació pri­vi­le­gi­ada al cap­da­munt d'un turó des del qual, anti­ga­ment, es domi­nava el poble, les vies de comu­ni­cació i el pas del Fluvià des de la banda de ponent. Aquell any, però, es va dur a terme una pri­mera neteja i, dos anys després, es van ini­ciar les pri­me­res exca­va­ci­ons. Al mateix temps, es va senya­lit­zar mínima­ment l'espai amb algun plafó expli­ca­tiu. Les actu­a­ci­ons, però, es van atu­rar el 2002 i no es van repren­dre fins al 2012. A par­tir d'ales­ho­res, les inter­ven­ci­ons han estat inin­ter­rom­pu­des, la qual cosa ha permès millo­rar con­si­de­ra­ble­ment la con­so­li­dació i l'estat de man­te­ni­ment del recinte; i, igual­ment, aug­men­tar el nivell de conei­xe­ment d'aquesta for­ta­lesa que, des de finals del segle XIV, va esde­ve­nir el cen­tre d'una impor­tant baro­nia.

Tra­di­ci­o­nal­ment, les inter­ven­ci­ons s'han fet a par­tir de camps de tre­ball, orga­nit­zats per la Coor­di­na­dora de Lleure del Pla de l'Estany; i d'algu­nes cam­pa­nyes d'exca­va­ci­ons i con­so­li­dació, que han estat finançades per la Dipu­tació de Girona i l'Ajun­ta­ment d'Espo­nellà. Els pri­mers anys, les exca­va­ci­ons es van cen­trar a la part més alta del cas­tell, on es va poder recu­pe­rar un recinte de grans dimen­si­ons, par­ci­al­ment pavi­men­tat, que havia fet les fun­ci­ons de pati d'armes i d'era. També s'hi va des­co­brir una enorme cis­terna d'aigua. Al nord-est i a tocar de la mura­lla, es va loca­lit­zar una petita habi­tació en la qual van aparèixer dos frag­ments de cadena, la qual cosa va fer que fos bate­jada amb el nom de “presó”.

Les exca­va­ci­ons també han permès recu­pe­rar l'antic fos­sat que envol­tava el cas­tell i, al mateix temps, des­co­brir la pet­jada que hi van dei­xar algu­nes remo­de­la­ci­ons i con­flic­tes bèl·lics. En el pri­mer cas, la loca­lit­zació de la llinda d'una porta amb un ocell gra­vat, escut dels Cor­bera, ha permès als arqueòlegs con­cloure que la remo­de­lació del segle XV hau­ria estat patro­ci­nada per aquesta família, que també hau­ria finançat les obres a l'església de Sant Cebrià. També es dona la cir­cumstància que les obres del pont d'Espo­nellà es van enlles­tir el 1442, quan Mar­ga­rida de Cor­bera era la senyora d'Espo­nellà. Tot ple­gat, doncs, apunta a un període de fort crei­xe­ment durant la pri­mera mei­tat del segle XV. A par­tir del 1462, però, el cas­tell es veurà afec­tat de ple per la guerra civil i les revol­tes remen­ces.

Aquest dar­rer any, els tre­balls d'exca­vació s'han cen­trat en el sec­tor de la torre semi­cir­cu­lar de l'entrada; i, al mateix temps, en les habi­ta­ci­ons situ­a­des a la part infe­rior del cas­tell, a tocar de l'antic camí que comu­ni­cava el poble amb Banyo­les i que es va aban­do­nar a par­tir del 1903, quan es va cons­truir la car­re­tera actual. Una d'aques­tes cor­res­pon a una estança noble, amb una porta i una arcada inte­rior talla­des en ala­bas­tre i bella­ment deco­ra­des. Tot i que encara no s'ha exca­vat del tot, els arqueòlegs asse­nya­len la pos­si­bi­li­tat que aquesta sala cor­res­pongués a l'antiga cape­lla de nos­tra senyora de l'Espe­rança, que es va tan­car al culte el 1647, després de la mort del canonge Pere Pifarré. En tot cas, els inves­ti­ga­dors espe­ren que aquest mis­teri, així com el millor conei­xe­ment del con­junt del recinte, puguin acla­rir-se a par­tir de les pro­pe­res cam­pa­nyes d'exca­va­ci­ons.