“Llegir té el valor que cadascú li vol donar”

El panorama actual és apassionant, com sempre. Cada any és ple de sorpreses. No recordo un sol any avorrit en els gairebé vint que fa que em dedico a aquesta feina. Certament, la crisi ha estat dura per a tothom del sector. Els editors ens queixem, però crec que els punts més febles de la cadena són els dos extrems: els escriptors i els llibreters. No conec cap escriptor que no faci sacrificis enormes per seguir fent la seva feina. També els llibreters, que aixequen cada dia la persiana, són uns herois. Per a mi és un estímul veure companys de generació que s'entossudeixen a obrir llibreries, com Casa Usher, La Impossible o No Llegiu.

Contínuament apareixen noves maneres de fer. Amb cada innovació tecnològica passa el mateix: és alhora un risc i una oportunitat. Les xarxes socials, per exemple, han permès que els llibres es contagiïn de manera més eficaç. Però malgrat les moltes innovacions passades i futures, un text sempre funcionarà de la mateixa manera: hi ha alguna persona que ha necessitat escriure'l i algú que ha necessitat llegir-lo i que ha sentit el desig de fer que altres el llegeixin. La resta és accessori.

Es fa moltíssim per fomentar la lectura, i ara penso en la magnífica xarxa de biblioteques que tenim al país. O en els milers de mestres enamorats de la literatura; tothom recorda haver-ne tingut un o més d'un. Però llegir és un acte de llibertat, i així ha de continuar sent. Llegir té el valor que cadascú li vol donar. La lectura s'ha de contagiar des de la vida, des de l'emoció. La millor campanya de foment de la lectura és explicar als que no solen llegir la gratitud que sents quan es produeix l'efecte misteriós que algú, explicant-te la seva vida, t'estigui explicant la teva. Tota la vida, escrita o viscuda, és la nostra vida. Llegir és viure.

Cada moment en l'edició en català és el millor moment. Ho crec profundament. Actualment som on som gràcies a la feina de molta gent. La nostra responsabilitat ara mateix és continuar aquesta feina amb tant rigor i passió com ens permeti el nostre cap i el nostre cor. Sempre hi haurà dificultats, per descomptat, però una dificultat no és altra cosa que el camí que ens du a aquell lloc on volem arribar. Per editar cal llegir, per llegir cal escriure, per escriure cal viure. Per editar cal viure. I la vida és preciosa.

No hi ha una manera de descobrir noves veus, no hi ha cap fórmula. Cada veu troba la seva manera de fer-se escoltar. Algunes ho aconsegueixen amb facilitat; d'altres, amb més dificultat. Però allò que busco jo són llibres, no algú que vol ser escriptor. Hi ha escriptors que potser només escriuran un bon llibre en tota la seva vida. Jo vull publicar aquest llibre. Com s'hi arriba, a aquest llibre? Ningú no ho pot saber. La meva història com a editora és plena de miracles.

Sant Jordi és una festa enorme i preciosa, una bogeria fantàstica i fora de mida. Però el veritable dia del llibre no és el 23, sinó el 24, quan tornes a veure el llibre que t'han regalat el dia anterior i sents la curiositat d'obrir-lo. Aquí comença la festa de veritat. Sant Jordi és cada dia de l'any.