fira de teatre
L'ADN de Fira Tàrrega
Una tercera part de la programació de la fira d'arts del carrer es dedicarà a donar suport a nous formats de creació
Un de cada tres. Fira Tàrrega s'ha de reinventar constantment per demostrar que les arts de teatre al carrer són més que espectacles d'animació o peces d'un gran format (com els que van oferir durant anys Comediants i la Fura dels Baus). Per això, cada arrencada de temporada a la capital de l'Urgell hi ha un laboratori constant. El director artístic de Fira Tàrrega, Jordi Duran, defineix el programa de suport a la creació de la seva “línia editorial”. Entre les companyies seleccionades, hi ha grups emergents locals, com pot ser Íntims Produccions o noms de companyies com Ferran Orobitg de Fadunito; Pau Masaló, director d'Ignífuga, o Quim Giron, d'Animal Religion, però també accions que vehiculen artistes catalans amb altres de Xile, l'Uruguai o Portugal. Són fins a 14 propostes diferents que donen un nou tomb a la relació entre el públic i el fet artístic i que, fins i tot, permet provar-ho i compartir opinions després d'actuacions prèvies amb públic, mesos abans de Fira Tàrrega.
Carla Rovira, artista vinculada a LAMiniMAL que va trencar tots els codis del teatre familiar a Most of all, you've got to hide it from de chicks, planteja quin és el paper de les dones i de les mares en la memòria de la Guerra Civil: Màtria s'inspira en les cartes trobades d'un oncle avi seu afusellat el 1939 pels militars franquistes. Andrea Paz posarà a prova el seu dispositiu Harinera, ideat en el màster de creació d'arts del carrer. Involucrarà el públic a resoldre un debat que parla de la precarietat laboral. El nou treball de Moveo, Conseqüències, també implica el públic actiu. Eléctrico28 parla al grup reduït d'espectadors de Momentos estelares de la humanidad a través d'auriculars. Fan una versió del llibre homònim de Stefan Zweig en el qual es parla del poder i les obsessions humanes. Orobitg explora les limitacions mentals, després d'haver treballat durant una dècada sobre les barreres arquitectòniques: un treball de teatre gestual, clown, música i intervenció amb el públic. Íntims actua per a un públic de 16 anys en amunt: Pool (no water), a patir d'un text de Mark Ravenhill i amb la direcció de Marc Salicrú, Anna Serrano i Elena Martín.
El col·lectiu Cognitif proposa la pintura d'una peça d'art urbà sobre una superfície de 160 metres quadrats durant una sola hora. Un treball amb voluntat activista que integra l'exploració escènica amb la plàstica.
Tàrrega es vincula amb el festival d'Almagro a partir d'Axamor, un treball que porta el vers del Segle d'Or espanyol al carrer donant rellevància al paper de la dona d'aquella època. Amb l'Uruguai (i amb el suport de l'Inaem estatal) s'incita l'artista plàstica Pamela Montenegro que indagui sobre el Manifest de Vallbona crític amb la construcció del canal Segarra-Garrigues. També Valeria Píriz fa un retrat cru de 12 feminicidis el 2015 a l'Uruguai, en el qual involucrarà deu artistes visuals i deu actrius en el procés. L'ADN d'aquest 2017 respon bé al subtítol d'aquesta edició: la participació del públic.