Eduardo Mendoza reivindica l'humor

Edu­ardo Men­doza va rebre ahir de mans del rei el premi Cer­van­tes a la Uni­ver­si­tat d'Alcalà d'Hena­res. És el màxim reco­nei­xe­ment de les lle­tres espa­nyo­les, l'atorga el Minis­teri d'Edu­cació, Cul­tura i Esports i està dotat amb 125.000 euros.

Edu­ardo Men­doza (Bar­ce­lona, 1943) és autor de títols com ara La ciu­dad de los pro­di­gios, La ver­dad sobre el caso Savolta i Sin noti­cias de Gurb, entre d'altres, a més de relats, alguna peça tea­tral i assa­jos.

Més que el pre­vi­si­ble dis­curs d'agraïment, va fer un “dis­curs qui­xo­tesc, una lliçó cer­van­tina”, gens estrany en un autor que rei­vin­dica l'humor i que, com va adme­tre, té “molt de tea­tral”, fins al punt de qua­li­fi­car el frac amb què anava mudat de “dis­fressa”. “Però a mi ja m'agrada dis­fres­sar-me”, hi va afe­gir. Tot i la iro­nia cons­tant, el seu dis­curs va tenir ele­ments de crítica: “Estic per­plex, ate­mo­rit i des­con­tent de com va el món. Vivim temps con­fu­sos i incerts.” Com­pa­rant-se amb el Qui­xot, Men­doza va decla­rar que ell va a l'inrevés: “Jo sóc un model de sen­sa­tesa, és la resta del món que està com un llum; i tinc un avan­tatge més res­pecte a ell, jo sóc real.” L'autor va agrair que aquest any sigui “un premi a l'humor”. “Un gènere que sovint es con­si­dera menor, opinió que no com­par­teixo”, va dir.