cultura

Llibres, roses i ‘selfies'

La diada de Sant Jordi torna a quedar plasmada en les fotografies dels ciutadans; nens, pares i avis s'apunten a la moda ‘selfie' i es fan fotos amb roses i llibres

“No recordo un Sant Jordi sense fer-nos una «selfie»”, diu la Diana, de vint-i-set anys

Un, dos, tres, qua­tre... Infi­ni­tat de sel­fies en les dues hores d'una pas­se­jada per Bar­ce­lona el dia de Sant Jordi, des de la tra­ves­sera de Gràcia fins a la Gran Via.

Els bons moments sem­pre s'han retra­tat en foto­gra­fies, i el dia amb més color a la Ciu­tat Com­tal no pot ser menys. La diada se cele­bra com sem­pre. El que ha can­viat, però, és la manera de foto­gra­fiar i guar­dar-ne petits records.

Si a prin­ci­pis del segle XX la duquessa russa Anas­ta­sia Niko­la­evna ja es feia sel­fies –o el que en aque­lla època era una auto­foto–, no és d'estra­nyar que cent anys més tard i amb la velo­ci­tat de la tec­no­lo­gia sigui impos­si­ble comp­tar les sel­fies diàries que es pen­gen a les xar­xes soci­als.

Cap a les onze del matí, a la Casa Batlló, dues pare­lles amb roses som­ri­uen davant la pan­ta­lla del mòbil. “No la pen­ja­rem a les xar­xes. No solem fer-nos sel­fies, però avui l'ambi­ent és fes­tiu”, explica un matri­moni de 58 anys, men­tre riuen perquè no saben com haurà que­dat la foto­gra­fia que aca­ben de fer.

Al cos­tat, dos joves no paren de dis­pa­rar. “No recordo un Sant Jordi sense fer-nos una sel­fie”, diu la Diana, de 27 anys. Les seves sel­fies, per­fec­ta­ment enqua­dra­des i amb les roses de la façana de fons, esta­ran reto­ca­des i pen­ja­des a les xar­xes en dos minuts.

No és res de nou par­lar de la moda de les sel­fies. El feno­men –una demos­tració de la faci­li­tat de les noves tec­no­lo­gies, del nar­ci­sisme humà o de les ganes de crear records– va arri­bar fa uns anys i sem­bla que deixa de ser una moda per con­ver­tir-se en un cos­tum fotogràfic. Stan­ley Kubrick, que solia foto­gra­fiar-se amb les seves càmeres analògiques, segu­ra­ment ho enten­dria.

L'Enric està asse­gut en un banc de la ram­bla de Cata­lu­nya. La seva dona, al cos­tat, porta una rosa a la mà. Estan mirant el mòbil. El seus nebots els han enviat foto­gra­fies amb roses i lli­bres; una és una sel­fie. “Gai­rebé totes les fotos dels nos­tres fami­li­ars més joves són sel­fies. Fins hi tot nosal­tres ens en fem alguna vegada”, diuen. “Ens en va ense­nyar la nos­tra neta de vuit anys!” Després de fer-se una sel­fie –una mica desen­fo­cada– expli­quen que abans, a les dia­des de Sant Jordi, també solien fer-se alguna foto­gra­fia. Per a ells, tot i els can­vis que s'han produït, l'essència d'aquest dia és la mateixa: lli­bres, roses i molta gent.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.