Variacions sobre l'amor

Cineasta juganer, que a través d'estructures circulars va donant voltes sobre la seducció, l'amor i, per tant, el desamor, el nord-coreà Hong Sang-Soo aporta una nova variació de les seves constants amb Lo tuyo y tú. El film renova la filiació de Hong amb la lleugeresa de Rohmer, però també pot fer pensar en aquelles comèdies clàssiques de remariage nord-americanes en què una parella se separa i, finalment, es retroba després que cadascú hagi reconsiderat l'altre (la seva identitat, la seva llibertat) per refundar la relació.

Tanmateix, potser fent broma, Hong Sang-Soo ha dit que el referent de Lo tuyo y tú és Ese obscuro objeto del deseo, l'últim film de Buñuel, en el qual, davant la desesperació de Fernando Rey, una dona alterna la submissió reprimida (Carole Bouquet) amb una actitud escàpola i sexualment lliure (Àngela Molina). Sigui com sigui, fent cas als qui li diuen que la seva estimada Minjung es passa les nits bevent als bars junt amb altres homes, el pintor Youngsoo mostra una desconfiança vers ella i decideix separar-se'n. Mentrestant, enyorant-la, Youngsoo la busca (i la somia) pels carrers i els bars, Minjung (o potser és una doble?) canvia d'identitat jugant amb els homes. L'espectador pot sentir-se tan desconcertat com Young-Soo i els altres homes davant Minjung, que potser és un alter ego del cineasta, el qual explora en com l'amor pot convertir-se en una forma de control, en la temptació d'esdevenir un altre, en les fantasies masculines i les resistències femenines.

És possible sentir-se atrapat en el joc de Hong Sang-soo. També és possible que no mentre es pensa que, enredant-nos amb les paraules, el cineasta simplifica massa la posada en escena i s'entrega a la poca subtilitat del zoom. Tanmateix, la manera en què, al final, la càmera s'acosta cap a una espelma, abans de tornar a mostrar la parella al llit havent suggerit una el·lipsi, potser pot fer creure que tot és més complex i també més bell del que sembla. I que el seu joc és seriós.