Objectiu: defensar la llengua

Ja fa 51 anys que la revista Serra d'Or, la més antiga de Catalunya i editada per l'Abadia de Montserrat, atorga els premis honorífics a obra publicada en els gèneres de literatura, assaig, recerca i teatre. Ahir es van fer públics els guardons –una petita serra d'or– en un acte a l'espai Endesa de Barcelona i amb parlaments del pare Josep Massot, director de Publicacions de l'Abadia de Montserrat; el director de Mitjans de Comunicació de la Generalitat, Jordi del Río, i l'abat de Montserrat, Josep M. Soler.

L'escriptor de Perpinyà i col·laborador d'aquest diari Joan-Lluís Lluís va ser premiat per la novel·la El navegant. “Vinc del nord, on la llengua es mor i desapareix. És trist i dolorós veure com la llengua es mor. Aquí podeu evitar-ho amb un tràmit burocràtic que és la declaració de la independència”, va manifestar l'autor.

Mireia Vidal-Conte va ser premiada pel llibre de poemes Ouse i va reivindicar “la qualitat del text per damunt de les quotes”. En l'apartat de narració, el guanyador va ser, per Mística conilla, Jordi Lara, per qui “la literatura és el combat de la llengua amb el món i del món amb la llengua”. Gabriel Janer Manila i les seves memòries Ha nevat sobre Yesterday, va ser un altre dels guardonats, i va afirmar que “tots portem dins un llibre, sovint no escrit”.

Encara dins la literatura, hi va haver tres premis més. El primer, per al conte Els fantasmes no truquen a la porta, amb text d'Eulàlia Canal i il·lustracions de Rocío Bonilla, que va aprofitar per reivindicar la presència de la literatura infantil i juvenil als mitjans: “Ens mereixem ser reconeguts no en una fira com Bolonya, sinó cada dia.” El segon va ser per al valencià Silvestre Vilaplana, que va guanyar en la categoria de coneixements amb La mèdium i hi va afegir una nova reivindicació: “La necessitat de fomentar el plaer de la lectura” entre els joves. Finalment van ser premiades la pediatra Mònica Peitx i la il·lustradora Cristina Losantos per La Mia es fa gran.

En traducció va ser premiat Xavier Montoliu pels relats Per què ens estimem les dones, del poeta romanès Mircea Cartarescu. “La meva pàtria és la traducció, en especial la dels llibres en romanès al català”, va declarar.

En l'àmbit d'investigació, Francesc Montero va guanyar el premi en humanitats per Manuel Brunet, la biografia d'aquest periodista. En l'apartat de ciència, Josep Pla Carrera va ser guardonat pels títols Història de la matemàtica: Egipte i Mesopotàmia i Història de la matemàtica: Grècia I.

El catedràtic de filologia romànica Tilbert Dídac Stegmann va rebre el premi de catalanística pel recull d'articles sobre Joan Brossa, J.F. Mira i Tirant lo Blanc, entre d'altres, reunits a El plaer de llegir literatura catalana, amb què mirar de “descobrir el secret de la creació literària”.

Quant al teatre, també va tenir tres categories. Jan Vilanova Claudín va ser premiat per Història; el millor espectacle teatral va ser el muntatge documental Claudia de La Conquesta del Pol Sud, dirigida per Carles Fernández Giua, i l'obra teatral més solidària, dedicada al drama dels refugiats, va ser per a l'obra De Damasc a Idomeni, de Barcelona Playwrights. En tots tres casos van destacar que la feina teatral és d'equip.

L'abat de Montserrat, Josep M. Soler, va recordar el compromís de l'abadia benedictina amb la cultura i la llengua, que pren el monestir com “una escola de vida, de reflexió i d'amor per les lletres i el coneixement”.