escriptors del camp de tarragona

Nous contes mesopotàmics

Jo que només sé que Robert Benai­ges és l'actual alcalde de Cam­brils i que ha publi­cat algun lli­bre, em pre­gunto –no sé si tinc dret a fer-ho–: ¿d'on li ve a l'autor aquesta incli­nació tan pro­funda per la Meso­potàmia? Quan jo estu­di­ava m'expli­ca­ren que era un focus molt impor­tant de civi­lit­zació, que en pro­ve­nia, entre altres ali­ments, el blat. També que les cul­tu­res es poden per­fi­lar al vol­tant de la tri­ni­tat de les gramínies: el blat (cul­tura occi­den­tal), l'arròs (cul­tura ori­en­tal) i el moresc (cul­tura ameríndia). Em con­ta­ren que el paradís ter­re­nal bíblic es tro­bava en algun indret dels fèrtils ver­gers meso­potàmics. Podríem dir que som un apèndix meso­potàmic.

Si faig aquesta digressió ini­cial és perquè a mi sem­pre m'ha corprès el ter­ri­tori que s'estén entre els rius Tigris i Eufra­tes. Em fas­cina la seva història, cul­tura, arque­o­lo­gia. Per nosal­tres pot sem­blar que és un lloc de pas entre occi­dent i l'ori­ent.

Benai­ges ens el cen­tra al punt just. És un ter­ri­tori tan ric i enve­ja­ble que els pobles de la vora se n'han vol­gut empa­rar; de sem­pre que ha exer­cit una força centrípeta tan abas­se­ga­dora que dura fins als nos­tres dies. ¿Com s'expli­quen si no les dues guer­res de l'Iraq a cavall del canvi de mil·lenni empre­ses per la coa­lició occi­den­tal?

Robert Benai­ges, amb cinc nous con­tes, remarca la cen­tra­li­tat de Meso­potàmia i ens brinda un tast dels homes, del pen­sa­ment, dels impe­ris, de les reli­gi­ons i altres fets cul­tu­rals que han sado­llat aquest vast ter­ri­tori.

En el pri­mer conte, Assi­ris, ens relata la per­so­na­li­tat d'Assur­na­sir­pal, que en boca del seu escriba és bon amo, exi­gent, just, bon pare i espòs, culte i religiós. Tan­ma­teix és cruel amb els seus ene­mics. Aquesta dico­to­mia d'actu­ació la resol dient que «l'home neix pur» i que «es cor­romp de seguida per l'ins­tint ani­mal que por­tem dins».

A Mace­do­nis parla d'Ale­xan­dre el Gran. Del seu reg­nat efímer, de la seva mort i de la des­com­po­sició de l'imperi que va crear. Nosal­tres el veiem des del ves­sant grec, en canvi dins el relat pren la cate­go­ria inte­gral que va tenir a l'ori­ent pròxim i mitjà que con­querí. Un detall és el nom que li han atribuït les diver­ses cul­tu­res: Eskan­dar-e Maq­duni els per­ses; Dhul-Qar­nayn, en la tra­dició de l'Ori­ent Mitjà; Al-Iskan­dar al-Kabeer en àrab, etc.

Mani­queus ens il·lus­tra sobre aquesta religió cre­ada per Mani basada en la dis­tinció entre el bé i el mal, en la puri­fi­cació del cos i de l'ànima a través de l'obser­vança d'un ritus estricte. El nar­ra­dor es con­si­dera un dei­xe­ble de la gnosi, un fidel cristià, un budista paci­ent, un mag del zoro­as­trisme, un jueu, un pan­te­ista, un sin­to­ista, un lec­tor de Lao.

Salah al-Din Yusuf ibn Ayyub –el nos­tre Saladí– és el per­so­natge cen­tral d'Aiúbides. Home d'ori­gen kurd, exem­ple de gran estra­teg, con­que­ri­dor dels llocs sants en mans d'uns reg­nes cro­ats sumits en la frag­men­tació, en el pillatge i en les pug­nes inter­nes, i cre­a­dor d'una nis­saga que donà esta­bi­li­tat al Pròxim Ori­ent, i tan­ma­teix fou per­se­guit pels hashs­has­hin, fanàtics ismaïlites.

L'últim conte és Peri­o­dis­tes, que narra, en el con­text de la guerra de l'Iraq, la mort d'un peri­o­dista a mans dels isla­mis­tes radi­cals. En un arti­cle a punt de publi­car diu: «Bag­dad, en el melic de món, és avui una ciu­tat en ruïnes [...]. La guerra de l'Iraq és una més a sumar en la llista infi­nita de guer­res, a fer pre­val­dre un poder sobre un altre, un culte sobre un altre, una diferència sobre una altra o una opinió sobre una segona.»

Ah, i no dei­xeu de lle­gir els comen­ta­ris de cada part del lli­bre!

Títol: Nous contes mesopotàmics Autor: Robert Benaiges Cervera Editorial: Arola Editors


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.