La tragicomèdia s'apodera de la decadent ‘Pensió Edèn'

Hi ha llocs on el temps sembla que resta embalsamat. I, amb ells, els personatges que l'habiten. Com a la Pensió Edèn, un establiment que mai no ha tancat ni un dia, ni per defunció ni per bateig, i on la porta continua oberta, malgrat que el futur fa temps que li va girar l'esquena, sobretot des que la nova carretera el va arraconar una mica més de la resta del món.

Allà, com nàufrags que campen sense un destí concret, hi resten aïllats una sèrie de personatges que recorren les estances capficats en els seus assumptes, dèries i fòbies, obsessionats amb els quefers diaris. Un anar i venir d'entrades i sortides que són el pilar del primer espectacle que porta a terme la companyia Estat Particular, coproduït per Mithistòrima Produccions i la Sala La Planeta. Sota el títol inequívoc de Pensió Edèn, l'actor i clown Pep Vila ha construït un nou món propi, un llenguatge lligat a la figura del clown i on els personatges campen per fer-se seu l'espai escènic.

L'espectacle parla d'uns personatges tancats i encasellats en un univers decadent del qual no poden sortir. Allunyant-se de la dramatúrgia clàssica, en què la història avança cap a un final, explica Pep Vila: “Utilitzem l'humor per ensenyar la part més tràgica de nosaltres mateixos, una barreja entre el drama existencialista i el clown més imbècil, un joc que bascula entre la tragèdia i la comèdia.” I el director subratlla: “El material que utilitzem és simple, posem els personatges dins un seguit de situacions quotidianes i intentem que l'acció més insignificant es converteixi en un conflicte extraordinari.”