L'origen d'un poble
original
L'ermita romànica de Viladelleva es va aixecar els segles X i XI amb l'assentament de les primeres masies de Callús
La Diputació ha fet un projecte de restauració per corregir les greus esquerdes de l'edifici
En l'estudi, que ha durat uns dos anys, es calcula en 160.000 euros el cost de les tasques de recuperació
Els primers ciutadans de Callús es van establir en unes masies, avui per avui abandonades, aixecades a sis quilòmetres del nucli de població. Concretament, l'emplaçament original porta el nom de Viladelleva, el mateix amb què es va anomenar la primera església que es va construir al terme municipal, Santa Maria de Viladelleva, considerat el monument més antic de Callús. Està orientada a la banda nord oriental, vorejant el territori de Castellnou de Bages.
Datada dels segles X i XI, l'ermita romànica ha quedat apartada del nucli de Callús. Per arribar-hi, cal fer uns sis quilòmetres des del poble, a peu o bé en cotxe, a través d'una pista forestal sense asfaltar però ben condicionada. Ja no hi ha vida al seu voltant, perquè les masies habitades pels primers callussencs –Cal Feliu, Cal Torrenter, Cal Jepet i Cal Ferrer– han quedat buides amb el pas dels anys. Hi continua fent missa dos cops l'any, quan s'hi celebren els tradicionals aplecs, que solen aplegar una cinquantena de persones. Una de les trobades es fa a la primavera i l'altra, a la tardor, per la festa del Pilar. Antigament, però, els aplecs tenien lloc el Dilluns de Pasqua, coincidint amb la cantada de caramelles a les cases de pagès de la zona, i el 8 de setembre, dia de les mares de Déu Trobades. L'alcalde de Callús, Joan Badia, explica que ha parlat amb el capellà per tornar-hi a celebrar una trobada aquesta data, ja que és quan se celebra la Mare de Déu de Viladelleva, tot i que encara no s'han decidit a organitzar res. Badia, que es va casar en aquesta petita església el 1973, en té molt bon record i ens acompanya en la visita per explicar-nos-en tots els detalls.
Segons l'alcalde, tots els habitants del poble “s'estimen molt Viladelleva i no volen veure com es perd”. Per això, fa dos anys l'Ajuntament va encarregar un estudi a la Diputació de Barcelona. Viladelleva se situa, explica Badia, sobre unes argiles expansibles – que els arquitectes anomenen fetge de vaca– que es dilaten amb la pluja i es contreuen quan hi ha sequera. El govern anterior va fer retirar la terra d'un dels laterals de l'ermita per netejar-hi la zona, diu l'alcalde, i això va fer que en perillés encara més l'estabilitat, ja que es van engrandir les esquerdes de la façana en ploure i escolar-se l'aigua cap al sòl de sota l'església.
Restaurar-la costa 160.000 euros
Fa dues setmanes, la Diputació va entregar al govern el projecte de restauració de l'ermita, valorada en prop de 160.000 euros. L'Ajuntament vol demanar un ajut econòmic a la Diputació a final d'any, i pagar algunes de les fases amb recursos propis, diu Badia.
Mai abans no s'havia fet un estudi tan complert de les lesions de Viladelleva: s'han fet, durant dos anys, sondejos geotècnics del sòl amb control arqueològic, plànols i també un estudi d'estabilitat estructural del monument. Entre altres lesions, la més greu és la que presenta una deformació molt gran a la volta de l'absis, que el projecte de restauració preveu reforçar amb dos tirants de ferro i consolidant els murs i la mateixa volta. Aquesta fase, la primera, és la més cara, amb un cost de 38.800 euros.
També calen obres de reparació del porxo exterior –un dels elements més curiosos de l'ermita, ja que no és gaire habitual trobar-lo en altres esglésies romàniques–, de la nau –només si el seguiment que es preveu fer de les esquerdes demostra moviments significatius d'aquestes durant un any–, del cor, el campanar i els entorns. Pel que fa al presbiteri, la Diputació proposa excavar la superfície actual amb l'objectiu de fer aflorar la traça de l'antic absis semicircular, construït entre els segles X i XI. En cas que es confirmi que es conserven vestigis de la capçalera romànica, en el projecte es proposa consolidar-los i deixar-los a la vista, de manera que el visitant els pugui observar.
L'antic absis va quedar sota terra després que els segles XV-XVI es dugués a terme la reconstrucció de la major part de l'edifici, que podria haver caigut o estar molt malmès. La planta que es va definir aleshores és la que ha perviscut fins avui. El campanar i la volta de l'absis, però, no s'haurien construït fins als segles XVII-XVIII.