D'art i perifèries

Art a l'espai metropolità

Que a Barcelona no hi cap ni una agulla és un fet. Els espais de comarques han suplert durant dècades la manca de capacitat de Barcelona per absorbir propostes culturals, creatives, fundacions i espais d'arts plàstiques. Calia anar a comarques i encara cal fer-ho per saber alguna cosa del talent emergent. Però allà on més ha costat despertar la curiositat per la cultura i especialment per les arts visuals és a l'espai metropolità.

L'Hospitalet va ser el primer a obrir els ulls ja als anys setanta amb Comunicació Art, el 1972, un dels actes pioners en favor de l'art conceptual; als vuitanta, amb el certamen L'Hospitalet Art i, als noranta, el Centre d'Art Tecla Sala arrencà amb la Fundació Arranz-Bravo al costat i ara promou el seu Districte Cultural. Santa Coloma de Gramenet també ha tingut iniciatives en favor de les arts visuals, menys consolidades estructuralment, però assolir la normalitat cultural en aquestes ciutats perifèriques sense que signifiqui encabir el que no cap a Barcelona, és encara més difícil. No s'entén que poblacions de més de 50.000 habitants no tinguin una programació estable d'exposicions d'art. Perquè després diguin que aquest és un país culte! Per això, cal valorar la feina que fan algunes biblioteques com a espai d'exposicions i aquí cal esmentar l'Espai Betúlia de Badalona, annex a la biblioteca pública.

La paraula fotopintada

L'artista català Jordi Cerdà i l'artista francès Claude Jeanmart presenten a l'Espai Betúlia els treballs conjunts que han realitzat des de fa molts anys, aquí en forma de llibre d'artista. Cerdà, que pertany a la generació d'artistes conceptuals, ha treballat sempre qüestions de llenguatge referents a la representació, a la relació entre les paraules i les coses, i a la fotoperformance. Cerdà és un agut relector de la història de l'art, amb ironia i rerefons surrealista. Gairebé podríem dir que juga el rol de psicoanalista de la història de l'art, acompanyat d'un mirall narcisista que li dona la mesura justa de la seva confrontació amb un passat iconogràfic que ha marcat la història. Però també s'encara amb la premsa, amb la imatge que ens serveixen els mitjans, com els petons irrepetibles entre autoritats, els anuncis de contactes o les imatges que per elles mateixes denuncien males pràctiques o corrupció.

Claude Jeanmart, inspirat per una base potser més literària que iconogràfica, és un poeta de la visualitat i gran coneixedor de l'obra de Kafka. L'esperit poètic és ben visible als paisatges que generen doble imatge, considerant el cos femení entès com un paisatge, com a la sèrie de les quatre estacions. Cal dir que l'erotisme tant en el treball conjunt com en l'individual dels artistes hi és ben present i sense embuts. Retratar-se amb gorra de policia des de la nuesa del David de Miquel Àngel com fa Cerdà amb el missatge d'El cànon necessita un policia, o tractar el sexe femení des del concepte de moustaches divines o el masculí des del concepte de procreació, ja dona idea de quin és el grau d'ironia que es gasta.

Llibres d'artista amb Moleskine

L'exposició comença amb els retrats de Voltaire, Nietzsche i Kafka i de les seves amants, Émile de Châtelet, Lou Andreas-Salomé i Milena Jesenska, com un homenatge a les parelles femenines dels respectius artistes, Laura Batista i Denise Jeanmart, col·laboradores indispensables d'aquests treballs a quatre mans. Aquests artistes, que han treballat llenguatges multidisciplinaris des de la pintura, la fotografia, el vídeo, l'objecte i la performance, han desvestit les llibretes de notes Moleskine per convertir-les en llibres d'artista i peces úniques. El treball conjunt, sempre difícil, és ben aconseguit, dues maneres de veure el mateix tema proposat, que ha donat sèries titulades com Imatges ambigües. Doble imatge, Voilé-Devoilé, Concatenació, Empremta, Chicago i l'arquitectura i Retalls de premsa. La paraula hi és fonamental, sobretot el mot art, que pot derivar en artiviste, artbitraire, artefact, artdogan o artiste. Una manera de divertir-se i de riure's de l'art.