La família del Grec

El nou director del Grec, Cesc Casadesús, ens convida a fer un viatge. Com els ocells que emigren per sobreviure, el cartell de la seva primera edició del festival d’estiu convida el públic a tenir la curiositat d’un viatger. Per preparar aquesta travessia, només ha tingut la meitat del temps que és habitual, i a la maleta hi ha posat tant produccions internacionals com de companyies autòctones. La família del Grec –formada per artistes i productors còmplices que s’afegeixen al cartell d’enguany– va pujar ahir per donar el tret de sortida a un festival que mira, des dels màxims àmbits possibles, Grècia i els països de la riba de la Mediterrània.

Dels 140 títols que es van programar l’any passat, s’ha passat a un centenar. Per contra, el pressupost del festival ha augmentat (de 3 a 3,3 milions d’euros). La reducció artística premia la qualitat, i permetrà, segons Casadesús, que el relat “sigui més comprensible”. La direcció del festival ha programat un cartell que separa clarament el Grec Montjuïc del Grec Ciutat. En el primer, les actuacions –que es programen a l’entorn de la muntanya– responen més clarament a la lectura que volia marcar el nou director. És una programació molt dinàmica. La del Grec Ciutat, en canvi, respon a les complicitats amb les diverses sales i té una explotació més llarga. Molts títols ja estaven acordats amb el director anterior i, per tant, es notarà menys la línia artística que proposa aquest nou Grec –que recupera el famós símbol del faune en el logotip.

S’oferiran 102 espectacles i 412 funcions, i es posaran a la venda 145.725 entrades, 46.310 de les quals seran exclusivament per a actuacions del mateix Amfiteatre Grec. Hi ha programades 32 produccions internacionals i 27 estrenes absolutes. La presència femenina en els rols d’autoria, direcció i coreografia representa el 43% del total. El col·lectiu Dona’m Escena continua la reivindicació que va engegar fa anys l’actriu Imma Colomer, amb el suport del Col·lectiu Vaca.

Els clàssics tornen a tenir cabuda dins del festival d’estiu de Barcelona. El mandat de Ramon Simó va marcar el criteri de programar només obres contemporànies: autors des de la II Guerra Mundial. Hi van entrar, puntualment, títols d’èpoques anteriors, però sempre amb el segell d’excepció que confirma la regla. Amb Grècia en el punt de mira, era gairebé obligatori pensar en Troyanas, d’Eurípides, dirigit per Carme Portaceli. Aquesta obra, juntament amb Calígula, dirigida per Mario Gas i amb Pablo Derqui com a protagonista, és una coproducció del Festival de Mèrida.

Sí que coincideix amb l’arrencada de Simó. Serà a partir de l’1 de juliol i amb una inauguració prèvia. En aquesta ocasió, es representarà Brundibár amb el grup instrumental BCN216 i un grup de cantants de corals. La particularitat és que aquesta producció la dirigirà Pirates Teatre, un conjunt que es va conèixer arran d’aquest mateix títol fa dues dècades. Avui, la companyia és estable i programa al Maldà.

L’espectacle inaugural serà de dansa (1 i 2 de juliol). El que va ser director del Mercat de les Flors fins fa pocs mesos confia el repte a una companyia internacional. La Dresden Frankfurt Dance Company, dirigida per Jacopo Godani. Es tracta d’un coreògraf que ha tingut una notable vinculació amb Barcelona. Aquesta companyia, amb una forta vinculació amb el coreògraf William Forsythe (n’era el director fins que el 2005 va crear la seva pròpia companyia) presenta un programa mixt de tres peces breus, amb música en directe i d’estils molt diferents. De poc més d’una hora de durada, respon perfectament al to de trobada social i amb unes textures pensades per a molts tipus de públic. Més arriscat és Israel Galván amb La fiesta (4 i 5 de juliol). El bailaor contemporani avança aquest cartell a la seva presentació en el Festival d’Avinyó. També s’avança a la seva visita a Avinyó Dimitris Papaioannou amb The great tamer (‘el gran domador’). Es representa del 2 al 4 de juliol al Mercat de les Flors. Wajdi Mouawad és un altre dels noms internacionals que tanquen un enfrontament amb el Grec. Es va negar a actuar amb la coproducció Des femmes (‘de les dones’), el 2011, un muntatge de Wajdi Mouawad amb el seu col·laborador Bertrand Cantat. Ara, Mouawad reprèn aquest discurs entre la seva èpica i la mitològica grega signant un díptic sobre Grècia: Des mourants (21 i 22 de juliol). Al principi, parla d’un viatge personal i de la mort del seu traductor. En la segona part, enfronta Èdip i altres personatges de Sòfocles amb la societat actual. James Thierrée signa un treball de teatre visual, La grenouille avait raison, repetint l’idil·li amb Barcelona (La veillée des abysses i Raoul) i amb Terrassa (Tabac rouge). També indispensable és l’adaptació de la novel·la de Stefan Zweig La impaciència del cor a càrrec de les companyies Complicité i Schaubühne.

Grec Ciutat

Probablement, els primers títols del Grec seran a mitjan mes de juny, amb el Bodas de sangre que prepara Oriol Broggi a la Biblioteca de Catalunya, i amb la reposició d’El preu, dirigit per Sílvia Munt, al Goya. Julio Manrique dirigeix les T de Teatre amb E.V.A. I Mima Riera i David Bagés recuperen el thriller Paraules encadenades a la Villarroel. Pau Miró presenta Un tret al cap a la Sala Beckett. Són les obres de més durada, tot i que el Nit de reis dirigit per Pau Carrió reprendrà temporada al Lliure de Gràcia passades les vacances. També és destacable el Tender napalm de Sixto Paz, que treballarà amb els PSirc; el risc de Les Impuxibles i Carla Rovira a La Seca (AÜC), i el retorn dels actors de la companyia Gataro, amb Les véritables aventures de Don Quichotte de la Mancha, que es va estrenar amb mig repartiment canadenc al Quebec i que ara es podrà veure puntualment a l’Almeria de Barcelona. Un pis de la Pedrera serà l’escenari de Ventura, que es va estrenar fa dos anys en el Temporada Alta. També del TNT es rescata Mos maiorum, un viatge que van fer els actors per posar veu als diversos implicats amb els quals intenten creuar la tanca de Ceuta i Melilla. Sobre aquest món de persones en marxa, es torna a muntar el Fugit dels Kamchatka, estrenat a Tàrrega el 2014. I CorroC, d’Escarlata Circus, que roda des de la Mostra d’Igualada del 2016. I l’esperat El buit, a partir del llibre d’Anna Llenas (després dels problemes en el Temporada Alta i en la Mostra d’Igualada que els van impedir estrenar). I el Perra de nadie, de Marta Carrasco, de l’últim Sismògraf. Són només alguns exemples del compromís de Casadesús per recuperar els espectacles de forta personalitat que s’han pogut veure en anteriors festivals estratègics. Un nou treball de Roger Bernat serà l’aposta que fàcilment viatjarà per més festivals de casa.