Còmic

Mirador

L’últim ‘underground’

A Gil­bert Shel­ton (Hous­ton, Texas, 1940) tinc molt per agrair-li. El vaig des­co­brir l’any 1975 en un viatge a Ams­ter­dam. En un moment en què a la meva habi­tació els dis­cos començaven a subs­ti­tuir els tebeos. Amb els Fre­aks Brot­hers em vaig ado­nar que hi pot haver tebeos per a grans. I en aquest cas la fas­ci­nació era doble perquè als anys setanta rock i còmics van for­mar un bon mari­datge. Era l’any del pri­mer Canet Rock i a Cata­lu­nya anàvem amb retard: vivíem el moment com si fóssim a l’estiu de l’amor, a la Califòrnia del 1967, quan es van ges­tar els Fre­aks Brot­hers. El movi­ment hippy a des­hora –el punk estava a punt d’arri­bar– que vivíem feia molt atrac­ti­ves les històries dels tres ger­mans –i el seu gat– que només tenien un objec­tiu a la vida: acon­se­guir mari­hu­ana per fumar. Una mena de car­pan­tas amb l’objecte de desig can­viat.

Abans de la cre­ació de les aven­tu­res de Fre­ew­he­e­lin Frank­lin, Fat Freddy i Phi­neas, Shel­ton ja era cone­gut pel seu per­so­natge Super­serdo (Won­der Wart-Hog). De sem­pre s’ha dit que els Fre­aks van néixer perquè havia que­dat fart del super­porc, però ell n’explica l’autèntica raó: “Feia el gra­fisme d’una sala de con­certs d’Aus­tin que es deia Vul­can Gas Com­pany, i un cop a la set­mana pas­sa­ven unes pel·lícules que eren una mena de paròdia del ger­mans Marx. Jo en feia el car­tell i el públic és va ena­mo­rar dels per­so­nat­ges que sor­tien a l’anunci.” Era l’any 1968 i bus­cant més feina es va tro­bar a San Fran­cisco, el rovell de l’ou de la con­tra­cul­tura. Va arri­bar a Califòrnia amb els deu­res fets: havia cone­gut la Janis Joplin a l’escola d’art i havia esqui­vat el ser­vei mili­tar tot al·legant que era con­su­mi­dor de dro­gues psi­codèliques. D’aquell moment, diu: “Tot aquell que t’ha par­lat del que va fer en aque­lla època, de ben segur que no et diu la veri­tat. Ningú que ho va viure se’n pot recor­dar.” Tot i que podria sem­blar una apo­lo­gia del con­sum de dro­gues, afirma que mai va tenir pro­ble­mes: “Als Estats Units, pri­mer s’empaita els vene­dors i dis­tribuïdors. Després vin­drien els edi­tors i, final­ment, els dibui­xants, però mai va ser el meu cas.”

Un dels seus com­panys de viatge va ser l’altra gran icona del còmic under­ground: Robert Crumb, cre­a­dor, entre altres per­so­nat­ges, de Fritz, un altre gat mític. Shel­ton i Crumb fa anys que viuen a França. I man­te­nen la relació dels vells temps. També explica que es rela­ci­ona amb Art Spi­e­gel­man i Char­les Burns, dos autors ame­ri­cans hereus de la con­tra­cul­tura però amb un regis­tre més lli­gat a la novel·la gràfica.

Els gats sem­blen estar molt lli­gats al món con­tra­cul­tu­ral. Dels seus per­so­natge no des­taca cap dels ger­mans sinó el gat de Fat Freddy, que habi­tu­al­ment tenia tira pròpia a sota de les pàgines dels seus amos.

Li he por­tat un vell àlbum de la meva col·lecció. “Avui és la segona vegada que veig aquesta edició i no és legal.” Cons­tata que és pirata i amb humor deixa constància del fet en la dedi­catòria. L’edi­to­rial que sí que li paga els drets és La Cúpula, que l’ha por­tat no per pas­se­jar el posat de vella glòria sinó per par­lar de pre­sent. Ara està tre­ba­llant en un nou epi­sodi per a una edició com­me­mo­ra­tiva dels cin­quanta anys de la sèrie. No vol expli­car gaire de què va, però està rela­ci­o­nat amb el ter­ro­risme. Els Fre­aks sem­pre han estat molt anti­sis­tema.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.