Arrogància i tendresa

Laia Aguilar –escriptora, guionista de sèries de televisió i professora de literatura a l’Ateneu Barcelonès– es posa dins el cap d’un nen d’onze anys amb un coeficient intel·lectual de 152 a la seva última novel·la, Wolfgang, i narra la seva història; la història d’un amant del piano, que fa llistes de coses impossibles, que dina i sopa a les hores que creu convenients i que comença amb una mare morta i acaba destapant un rerefons molt més profund. “En Wolfgang té aficions molt curioses. Posseeix una gran intel·ligència però també grans mancances emocionals. Crec que la combinació entre la seva fragilitat i la intel·ligència el converteix en un personatge interessant, va comentar Laia Aguilar durant la presentació de la novel·la.

“Costa molt trobar noves veus a la literatura en un país tan petit com el que tenim. S’han acabat els referents perfectes, els nens d’ara no són com érem nosaltres; busquen referents estranys, amb rareses. I, òbviament, el protagonista de Wolfgang ho és, d’estrany”, va assegurar Glòria Gasch, l’editora de Columna –editorial que ha publicat el llibre d’Aguilar–, que considera que “els nens i adolescents han de tenir aquest tipus de llibres a l’abast perquè són els futurs lectors potencials del país”.

La novel·la, guanyadora del premi andorrà Carlemany 2016 –que després de passar el filtre del jurat va ser escollida per nou adolescents andorranes– narra l’evolució que va fent en Wolfgang en la nova vida que se li imposa, que comença amb un pare una mica desastre al qual no havia conegut fins al moment de la mort de la mare. “La bomba de rellotgeria s’inicia quan en Wolfgang ha d’anar a viure amb un pare que no suporta i decideix fugir per desprendre-se’n. Tot i que amagui un gran drama, és una història escrita en clau de comèdia”, va assegurar Laia Aguilar. El més difícil, per l’autora, va ser trobar la veu del narrador. “El punt de vista aporta al lector poder veure la novel·la des dels ulls del nen. Vaig haver de treballar-hi molt: volia que fos arrogant però alhora amagués febleses”, va comentar Aguilar, i va aclarir que pretenia que la novel·la fos un “petit elogi a la paternitat”, i que “per damunt de tot és un viatge interior” en què el protagonista es troba amb els seus temors més profunds i els ha d’afrontar. “M’agradaria que cada lector trobi una petita part seva en el Wolfgang i que entengui que, tot i l’arrogància amb què parla, aquest nen necessita perdonar i estimar per començar a refer-se”, va concloure l’autora.