arqueologia
Descobreixen el primer moll industrial romà de Catalunya
L’ICAC assegura que podria tractar-se del port de la pedrera romana del Mèdol que està situat a la punta de la Móra
La troballa mostra que els romans utilitzaven el transport marítim perquè era més eficaç i barat
L’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC) ha descobert, per sorpresa, a Tarragona, possiblement el primer moll industrial romà de Catalunya i un dels pocs de la Mediterrània occidental. La ubicació exacta és a la Roca Plana, a l’antic terme de Tamarit –entre la platja Llarga i la punta de la Móra– i es podria tractar del port de la pedrera romana del Mèdol datat entre els segles II aC i II dC. Així ho demostren, entre d’altres, talls artificials que acaben de donar forma al moll natural, perforacions quadrangulars que haurien servit per encaixar-hi elements de fusta, la presència d’un jaciment romà a només cent cinquanta metres del moll amb abundant ceràmica del segon terç del segle I dC i la troballa d’un carrer de pedra del Mèdol.
La descoberta és un morrot de roca d’uns 75 metres de longitud –25 metres dels quals són transitables i la resta queden submergits a molt poca profunditat– i 15 metres d’amplada. Es troba en bona part sota l’aigua a causa de l’ascens del nivell del mar aquests darrers 2.000 anys. A més, també disposa d’un canal de 50 metres de llargada i 5 metres d’amplada. Com indica el topònim, la roca està allisada en tota la superfície i convida a pensar que, malgrat ser d’origen natural, aquest morrot el van retocar per convertir-lo en un moll que, per la proximitat amb la pedrera del Mèdol, podria haver servit per embarcar, en vaixells, blocs de pedra de fins a trenta tones: “Tot i pensar que transportaven el material per la Via Augusta –a causa de la seva proximitat– amb bous i carros, aquesta troballa evidencia que utilitzaven el transport marítim ja que era molt més fàcil, eficaç i fins a quaranta vegades més barat”, va explicar l’arqueòleg i director del Museu d’Història de Cambrils, Gerard Martí. En aquest sentit, l’arqueòloga i investigadora de la Universitat de Bordeus Anna Gutiérrez va afegir: “És un port únic. Calia construir la gran Tàrraco romana i el material s’extreia en funció de la demanda: primer la muralla i després el fòrum, els monuments de la Part Alta, l’amfiteatre i el circ.”
Ara, però, es desconeix quin era el punt de desembarcament a la Tàrraco romana; tot i que els experts pensen que podria ser la punta del Miracle. De cara al futur, l’investigador de l’ICAC Jordi López va avançar: “Volem fer una investigació terrestre per buscar i identificar el camí que connectava la pedrera del Mèdol amb aquest embarcador, però també una investigació aquàtica.” A més, des de l’institut també es treballarà per intentar excavar el jaciment romà, situat a tan sols 150 metres del lloc.
La descoberta va ser totalment casual. Un dia un dels investigadors, acompanyat de la família a la platja, va saber interpretar aquesta roca llisa.
LA XIFRA
LA FRASE
Més d’un port a la Tàrraco romana
L’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC), amb aquesta intervenció a la Roca Plana, completa l’excavació arqueològica que va efectuar a la pedrera l’any 2013. Anteriorment, l’ICAT ja va realitzar un seminari sobre el port de Tàrraco on ja es destacava que no es podia entendre com un sol port sinó com un port del Mediterrani que donava servei a una gran àrea. Els treballs d’investigació indiquen que el port de Tàrraco es troba en un context d’altres ports del litoral tarraconense com el moll de Salou o el moll que darrerament s’ha descobert al Mèdol.
Un altre dels investigadors de l’ICAC, Josep Maria Macias, va explicar que en aquella època arribaven queviures, materials de decoració arquitectònica fets de marbre procedents d’Itàlia i objectes de luxe que podien utilitzar ancoratges o petits molls de fusta senzills situats més a prop de les zones productores. El tràfic d’àmfores a Cambrils, de pedra al Mèdol o de queviures i vinya a la Pineda o Salou serien pràctiques freqüents en la zona portuària. Aquesta zona estava situada estratègicament perquè permetia l’accés al Camp de Tarragona, a l’interior de Catalunya i al centre de la península.