La maleta màgica

Una de les atraccions turístiques més cèlebres de Barcelona és la Font Màgica de Montjuïc, prodigi de l’enginyeria dissenyat per Carles Buïgas (1898-1979). És un dels punts més fotografiats de la ciutat, des de la seva inauguració, el 1929, en el marc de l’Exposició Universal. Però la Font Màgica i la resta de fonts que l’envolten són només una part de tot el projecte de Buïgas per a Montjuïc, la major part del qual totalment desaparegut. El genial i polifacètic enginyer va imaginar el recinte com un immens i oníric parc de llum i aigua, amb fins no només decoratius, sinó també simbòlics i artístics.

No és per caprici que el director del Museu d’Art de Cerdanyola, Txema Romero, qualifiqui la intervenció de Buïgas a Montjuïc com “l’obra mestra de l’art déco català”. D’aquest estil artístic, eclipsat pel modernisme i menyspreat pel noucentisme i l’avantguarda, avui dia no n’hi ha gaires exemples de Catalunya.

Buïgas, tot i haver nascut a Barcelona, residia des dels anys vint a Cerdanyola del Vallès, on els seus pares havien tingut una casa d’estiueig. Precisament el seu pare, Gaietà Buïgas, autor del monument a Colom de Barcelona, és un dels arquitectes de la casa modernista que fa de seu del museu cerdanyolenc.

Donació del Rotary Club

I és precisament on ara acaba d’ingressar una peculiar maleta amb 182 diapositives de vidre de projectes de Buïgas, que fins ara havia estat oculta en una col·lecció particular. L’objecte el va heretar una col·laboradora de l’enginyer i quan aquesta dona va morir s’ho va quedar un germà seu. “Podria haver acabat als Encants –explica Txema Romero–, però un amic d’aquesta família, membre del Rotary Club de Cerdanyola, va saber de l’existència de l’objecte i aleshores és quan aquesta entitat va decidir adquirir-la per donar-la al museu”.

A més de salvar les plaques d’una segura dispersió, l’ingrés de la maleta al museu té un alt valor patrimonial ja que les imatges que conté documenten els projectes acabats de Buïgas, com el de Montjuïc (Font Màgica, avinguda Maria Cristina, plaça de l’Univers, il·luminació del Palau Nacional i altres pavellons...), però també obres que van quedar al calaix, com la Nau Lluminosa o el Teatre Integral.

Les diapositives, que segurament Buïgas va encarregar a fotògrafs professionals, van constituir una mena d’arxiu documental per a l’enginyer i segurament les tenia sempre al seu despatx. Hi ha imatges en blanc i negre però també d’acolorides, cosa gens estranya tenint en compte la importància del color en l’obra de Buïgas. “Les fotos mostren l’esplendor del recinte de l’Exposició Universal, tant de dia com de nit. Van desaparèixer elements com els obeliscs lluminosos, per exemple. Un dels espais més afortunats era la plaça de l’Univers, avui dia totalment desapareguda. També feia molt de goig l’actual espai de la terrassa i mirador del MNAC, amb peveters d’aigua que simulaven foc. De fet, Buïgas va concebre el projecte de manera integral, com si fos un riu de llum i color que baixava des del Palau Nacional fins a la plaça Espanya, un símbol del cicle de la vida”, assenyala Romero. De fet, el MNAC s’ha interessat per establir alguna col·laboració amb el museu cerdanyolenc per ajudar a donar a conèixer el material.

A la maleta, que s’exposarà tot l’estiu al museu, també hi ha imatges de la Nau Lluminosa, un transatlàntic dissenyat per Buïgas que hauria estat una exposició flotant i ambulant de promoció turística. “El projecte era espectacular, amb la coberta amb fonts i a l’interior amb tot un món de grutes i de fantasia. En principi l’havia d’impulsar el govern de la República, però el vaixell no va veure mai la llum.” Romero recorda que Buïgas va ser un visionari, amb una estètica purament art déco amb tocs futuristes, com els del film Metròpolis, de Fritz Lang. La Diputació de Barcelona, a través de l’Oficina de Patrimoni Cultural, s’encarregarà de la conservació de les plaques, ja que moltes tenen fongs, i s’ha demanat una subvenció a la Generalitat per a la digitalització de les imatges.