Música

NÚRIA PLANELL AYMERICH

DIRECTORA DEL DESFOLCA’T

“Per Calaf han passat bandes referents del folk”

“El festival té futur; a més a més, enguany hem començat a sumar generacions més joves. L’organització sempre ha estat de caire voluntarista i altruista”

“Per aquí han passat propostes molt heterodoxes, i també molt experimentals. Intentem oferir programes que siguin escaients per al moment del dia i el públic que podem tenir a cada lloc”

Constant.
Núria Planell és una de les persones que, des de fa uns anys, està regalant una part del seu temps per fer que el desFOLCa’t de Calaf tiri endavant. Amant del folk i les peces tradicionals, junt amb altra gent, ha apostat per dur, cada any, fins al seu poble les propostes més avançades de la música popular que, actualment, es fan arreu del món.
La gràcia d’aquest festival és que hi ha diverses actuacions a diversos llocs al mateix temps

Núria Planell és la directora del festival desFOLCa’t, que celebra l’edició número 26 els dies 17 i 18, dos dies de festa en què Calaf, una vegada més, serà un poble amfitrió per rebre aquells als qui els engresca la música popular i tradicional.

Què vol dir desFOLCa’t?
Aquest nom es va decidir fa uns sets anys. Vol dir com deixar-se anar a través del folk, i també té el significat de donar a aquesta mena de música un punt de més actualitat. El festival venia d’una trajectòria molt vinculada a músiques tradicionals i va començar a obrir-se a una etapa d’experimentació amb el folk i músiques més modernes. La tria d’aquest nom va ser també una manera d’obrir-nos a altres públics.
Quins són els inicis d’aquest festival?
El festival neix arran del moviment que va haver-hi de recuperació de l’acordió diatònic, molt relacionada amb les primeres trobades d’acordionistes que es van fer a Arsèguel. Un any, una persona de Calaf va anar a aquest poble del Pirineu i, en veure tot el món que envolta aquest instrument de sonoritat tan peculiar, va tornar enlluernada amb el que hi havia vist i va dir que a Calaf calia fer una cosa semblant. Així és com va començar aquest festival, en què es reunia gent molt gran i feien cançons que havien sentit als pares i avis, o que, fins i tot, havien creat ells mateixos.
Quan decideixen fer el tomb i anar més enllà dels acordions diatònics?
No va ser una decisió d’avui per demà. Al llarg dels anys, el festival ha anat evolucionant i va passar de ser una cosa més aviat espontània a l’actual nivell. Ha estat un camí lent, però ara podem dir que per Calaf han passat bandes que són referent en el món del folk. També Comtcase, l’entitat encarregada d’organitzar el festival, ha anat canviant amb el pas del temps. Quan el festival va prendre volada, es va crear aquesta associació per poder organitzar-lo, i pel Comtcase ha passat molta gent. Nosaltres ja som el quart relleu. Vam entrar-hi en el moment de la recessió econòmica i ha estat complicat mantenir-hi unes propostes i una programació dignes amb un pressupost molt limitat. Ens vam haver de reinventar i fer noves propostes. La gràcia d’aquest festival és que hi ha diverses actuacions a diversos llocs i al mateix temps.
Amb els sis euros que es paguen d’entrada per tots els espectacles que són de pagament no deuen tenir suficient per finançar el festival. D’on venen els diners per dur-lo endavant?
Tenim finançament públic i privat. Aquest festival s’ha pogut mantenir al llarg dels anys gràcies a les aportacions de la Generalitat de Catalunya, de la Diputació de Lleida, de l’Ajuntament de Calaf i de l’Obra Social de La Caixa que, en la seva partida de cultura popular, també ens ha ajudat bastants anys. Aquesta és una part importantíssima del finançament necessari per dur endavant el festival.
Quin tipus de grups són els que venen a tocar aquí?
En general, tenen cabuda tota mena de grups de folk. Per aquí han passat propostes molt heterodoxes i també moltes de caire experimental. Intentem oferir una programació que sigui escaient per al moment del dia i el públic que pensem tenir en aquell moment i en aquell espai determinat. No estem tancats a grups i bandes que experimenten amb el folk perquè molts, amb les seves actuacions, ens mostren l’evolució d’aquesta música.
Quina mena de gent segueix aquest festival?
El perfil primer és el de la gent del poble i dels voltants; també hi venen persones de ciutats properes, com ara Igualada, Manresa i Cervera, i gent del Solsonès.L’altre perfil és el dels seguidors especialitzats en aquests tipus de música que es mobilitzen per tot el territori dels Països Catalans i que també venen a Calaf.
El festival té futur?
Sí. A més a més, enguany, hem començat a sumar generacions més joves. Des del principi, aquest festival ha estat organitzat de manera voluntària i altruista i, de tant en tant, cal renovar el personal de l’organització.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

llibres

Immigració obligada narrada pels protagonistes

Barcelona
opinió

Independent i acollidora

LaBGC
Artista

“Coneixes gaires escoles amb bons edificis i prou personal?”

girona
novetat editorial

Nova antologia de la poesia de Vicent Andrés Estellés

Barcelona
cultura

Mor la periodista Cultural Anna Pérez Pagès

televisió

‘Sense ficció’ estrena dimarts a TV3 ‘Qui va matar Cachou?’

Barcelona

Clara Gispert, canvi i plenitud

girona
festival

Convivència i músiques del món en el quart Festival Jordi Savall

Barcelona
Crítica

A la recerca de la tradició perduda