cultura

QUÈ HI HA DE NOU

David PALOMA

Un pam de llengua

El 7 de març hi va anar Matt­hew Tree a pre­sen­tar De fora vin­gue­ren. Al cap de dos dies, allà mateix, Rafel Nadal va pas­se­jar-hi La senyora Stend­hal. Pau Vidal és dels últims que hi han anat, no per una obra seva sinó per un lli­bre que ha pro­lo­gat amb molta traça: Un pam de llen­gua, pre­sen­tat el 5 de maig. Parlo de la bibli­o­teca comu­nal d’Escal­des-Engor­dany, a Andorra. No és l’antiga bibli­o­teca que hi havia a la cin­quena planta de l’edi­fici del Comú sinó la que ocupa dues plan­tes del Cen­tre d’Art, des del 24 de novem­bre del 2015, al cor de la parròquia d’Escal­des.

Pau Vidal va rebre l’encàrrec del Cen­tre de la Cul­tura Cata­lana d’Andorra, la pre­si­denta del qual és Teresa Caba­nas i la vice­pre­si­denta, Maria Cucu­rull. Què et sem­bla­ria escriure un pròleg per a un lli­bre que té 26 arti­cles i 27 autors? Prou. Tots aquests arti­cles són de llen­gua? Tots. I tots són recents? Par­lem-ne. Hi ha un arti­cle de Josep Pla, escrit el 1928. Un d’Albert Jané, de 1978. Un de Joan Solà, de 1994. Un de Carme Riera, del 2013. Tots els altres es van publi­car el 2016. Ales­ho­res m’ima­gino Pau Vidal posant-se les ulle­res de prop, dei­xant pas­sar dos, tres..., qua­tre segons d’intriga. Tra­ient el mòbil. Aixe­cant-se de cop. Som-hi.

En el pròleg explica el que tan bé va saber expli­car de paraula: l’ori­gen dels arti­cles d’Un pam de llen­gua. Jo hi afe­giré dates per fer-ho més històric i, perdó, menys amè.

El 18 d’agost del 2002 Enric Gil va crear Info­Mig­jorn. Pri­mer for­mava part de la llista Mig­jorn sobre llen­gua i, més tard, es va con­ver­tir en un but­lletí infor­ma­tiu inde­pen­dent. L’1 de setem­bre del 2008 se’n va fer càrrec Eugeni S. Reig, la tasca del qual Vidal va lloar amb tota la raó. Quina fei­nada (no remu­ne­rada) selec­ci­o­nar qua­tre vega­des per set­mana els escrits més interes­sants que es publi­quen sobre llen­gua cata­lana! “Jo em posa­ria a plo­rar només d’ima­gi­nar-m’ho”, escriu Vidal. Doncs Reig, de manera incan­sa­ble, va anar com­plint aquesta missió de reco­llir notícies de premsa, arti­cles, res­se­nyes, infor­ma­ci­ons sobre semi­na­ris, con­gres­sos, cur­sos, con­ferències, pre­sen­ta­ci­ons de lli­bres i tota mena d’infor­ma­ci­ons rela­ci­o­na­des amb la soci­o­lingüística, la gramàtica històrica, la dia­lec­to­lo­gia, la nor­ma­tiva... El 15 de maig del 2014, amb motiu del número 1.000 d’Info­Mig­jorn, Ber­nat Puig­to­be­lla li va pre­gun­tar quan­tes per­so­nes tre­ba­lla­ven en l’ela­bo­ració d’Info­Mig­jorn. “L’ela­bore i l’envie jo tot sol”, va con­fes­sar Reig. “No en gua­nye, de diners. Tre­ba­llar per la meua llen­gua és un honor i una satis­facció.”

L’1 de gener del 2016 Reig va fer un pas al cos­tat i la Xarxa de Mots es va fer càrrec d’Info­Mig­jorn. Isa­bel Casa­de­vall, Jordi Palou i Ramon Tor­rents en van aga­far el relleu. “A la volun­tat de for­mi­gueta hi afe­gei­xen la capa­ci­tat visionària de saber lle­gir els temps.”

Són ells tres els qui han selec­ci­o­nat 26 arti­cles de llen­gua entre més de 500. Val la pena lle­gir-los i que aquest petit esforç sigui un visca a Info­Mig­jorn i un agraïment al Cen­tre de la Cul­tura Cata­lana d’Andorra. I a tu, Pau, of course.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.