La Casa Masó treu a la llum la col·lecció d’art de la família

La Fundació Rafael Masó dedica la seva nova exposició temporal a documentar per primera vegada la col·lecció d’art que la família de l’arquitecte va anar adquirint al llarg de tres generacions i que constitueix una mostra singular del gust de la burgesia culta dels segles XIX i XX a la ciutat de Girona. Els Masó: artistes i col·leccionistes, que s’inaugura demà (19 h), és fruit d’un treball de recerca exhaustiu d’Ignasi Domènech, cap de les col·leccions dels Museus de Sitges, que ha eixamplat el propòsit inicial d’estudiar el fons d’objectes artístics i decoratius conservats a la Casa Masó per incloure-hi també els que l’arquitecte va llegar als seus descendents. A més, s’ha capbussat en la personalitat de Gaudenci Masó i Rafael Masó Pagès, avi i pare de l’arquitecte i autors d’una obra que aporta detalls fins ara desconeguts sobre la família.

El muntatge, que es podrà visitar fins al 25 de novembre, treu a la llum més de 120 obres, entre pintures, escultures, dibuixos d’artistes espanyols i italians dels segles XVII a XIX, i objectes decoratius de ceràmica, fusta i vidre, la majoria dels quals s’exposen per primera vegada, sense oblidar el ric fons de pots de farmàcia. Entre els artistes representats a la col·lecció dels Masó, destaquen Eugenio Lucas, Vicente López, Modest Urgell, Laureà Barrau, Joan Brull, Prudenci Bertrana, Celso Lagar, Mela Muter, Xavier Monsalvatje, Enric Casanovas, Feliu Elias o Martí Gimeno. La relació sola dels noms ja és un indicador de l’evolució del gust de la família i del seu interès tant per l’art antic com el modern, de manera que la seva col·lecció pot entendre’s com un “petit museu d’art català de l’època del modernisme i el noucentisme”, tal com afirma Jordi Falgàs, director de la Fundació Masó.

L’arquitecte, de fet, va créixer en l’entorn exquisit que tant l’avi com el pare havien anat configurant a la llar familiar, i heretaria la seva mateixa afició per adquirir obres d’art, sovint dels artistes amb els quals establia relacions personals (Joan Baptista Coromina, Fidel Aguilar, Albert Martorell, Joan Solà, Adolf Fargnoli). Però el seu interès a infondre bellesa a totes les manifestacions creatives, des de l’arquitectura, per descomptat, fins al disseny de teixits, la tipografia o el mobiliari, es traslladaria també a la seva vessant com a col·leccionista, que el va portar a interessar-se per la ceràmica tradicional, les icones bizantines, les peces antigues d’orfebreria o els vestigis arqueològics. Per ampliar la informació, el comissari de la mostra, Ignasi Domènech, oferirà dues visites comentades: demà mateix per la inauguració, i el dia 28 de setembre, després d’una conferència a la seu dels Amics del Museu d’Art de Girona (19 h).