Els bisbats posen el patrimoni al servei del turisme

Una part significativa del patrimoni cultural –i, en concret, l’arquitectònic– del nostre país són edificis religiosos o originàriament religiosos. Segons les dades de la Generalitat, una cinquena part dels 50 indrets més visitats de Catalunya ho són. Dels milers d’elements d’aquest tipus que es conserven, en general propietat de l’Església catòlica, només en una part hi ha activitat turística, que sol consistir en visites guiades que, per norma general, se centren en els aspectes històrics i arquitectònics i no pas en el fet religiós. Per tal de reivindicar aquest patrimoni i, alhora, aconseguir recursos econòmics per finançar-ne el manteniment –costós–, fa cinc anys els deu bisbats catalans van iniciar el programa Catalonia Sacra, consistent en visites i rutes en una selecció del patrimoni de les seves diòcesis. Després d’unes primeres edicions de rodatge, ara Catalonia Sacra es posa al mercat a través d’un primer catàleg que s’està distribuint en agències i oficines de turisme. Aquest període ha servit per afinar la selecció i per formar guies especialitzats. Això últim és especialment significatiu, ja que un dels dèficits que veien els bisbats en les visites que s’hi feien fins ara era la falta d’una explicació des del vessant religiós. “No es tracta de fer catequesi, evidentment, però sí d’explicar la raó de ser del lloc”, aclareix el coordinador de Catalonia Sacra, Dani Font.

L’oferta té quatre modalitats: Grans monuments, Descobertes (itineraris d’un dia), Grans rutes (itineraris d’una setmana, que només es poden contractar a través de les agències) i Esglésies obertes (temples que ja tenien un sistema de visites propi). En total, 32 propostes en una llista que s’anirà modificant en funció de la demanda que hi hagi i que, amb tota seguretat, s’ampliarà en properes edicions.

Per terres gironines

Les tres diòcesis de les comarques de Girona (Urgell, Vic i Girona) hi tenen molta presència. En la modalitat de Descobertes, hi figuren els itineraris El romànic sota la ratlla de França (Sant Cristòfol de Beget, Santa Cecília de Molló i Sant Pere i Santa Maria de Camprodon), El Pla de l’Estany i la Garrotxa (monestir de Sant Esteve de Banyoles, Santa Maria de Porqueres, el monestir de Sant Pere i l’església de Sant Vicenç de Besalú i el Sant Sepulcre de Palera, a Beuda) i Sant Miquel i Sant Tomàs de Fluvià (les esglésies dels dos pobles i el monestir de Sant Miquel). Com a Grans monuments, hi ha la catedral de Girona i el monestir de Ripoll. En l’apartat de Grans rutes, s’hi han inclòs el monestir de Ripoll, l’església de Beget i la catedral de Girona (dins la ruta L’Església dels Pirineus). Finalment, a Espais oberts, hi trobem l’església de Santa Maria de Castelló d’Empúries i el monestir de Sant Joan de les Abadesses.

Si bé no hi poden faltar els indrets més emblemàtics, els responsables de Catalonia Sacra pretenen incloure-hi llocs que no formen part dels circuits turístics habituals. Dani Font posa l’exemple de les dues esglésies del Fluvià, Sant Miquel i Sant Tomàs, unes joies que passen desapercebudes a l’ombra dels grans noms. Seria també el cas dels temples d’El romànic sota la ratlla de França, de Molló i de Camprodon. Per a totes les visites, hi ha destinats un o dos guies, especialitzats en aquell lloc en concret.