La biografia d'Indaleci Castells Oller destaca la «talla política» del qui va ser alcalde de Valls

L'anàlisi exhaus­tiva que Jep Martí (Cervià de les Gar­ri­gues, 1955) fa en aquesta bio­gra­fia li per­met afir­mar que Inda­leci Cas­tells va ser, jun­ta­ment amb Josep Magrinyà i Mont­ser­rat Cua­drada, «un dels tres polítics més impor­tants de l'època a la ciu­tat». L'autor de l'obra con­si­dera que «sense aques­tes tres figu­res seria difícil enten­dre l'evo­lució política local perquè ells van ser els artífexs de dife­rents fites per a la ciu­tat entre el 1914 i el 1923».

Josep Sánchez Cer­velló, pro­fes­sor d'història con­tem­porània de la Uni­ver­si­tat Rovira i Vir­gili, des­ta­cava, ahir, en la pre­sen­tació del lli­bre «el llen­guatge culte, ele­gant, però també sen­zill que ha sabut usar el seu autor», i va refe­rir-se a Jep Martí com a «arxi­ver bri­llant» i «acti­vista cul­tu­ral», fent un incís espe­cial en el mate­rial fotogràfic que conté l'obra.

Inda­leci Cas­tells que va ser alcalde de Valls, dipu­tat pro­vin­cial, regi­dor, però també direc­tor de dife­rents capçale­res de la premsa libe­ral o con­ser­va­dora vallenca, tenia una gran habi­li­tat per fer arri­bar a bon port «allò que altres anun­ci­a­ven, però que no feien», comenta l'autor del tre­ball. Així va ser com va veure la llum la Gale­ria de Vallencs Il·lus­tres per les Decen­nals del 1891, després que altres fes­sin el pri­mer pas, i com es va crear la bibli­o­teca popu­lar, amb ell com a regi­dor i pre­sent en la sig­na­tura del pro­jecte de bibli­o­te­ques que la Man­co­mu­ni­tat de Cata­lu­nya va posar damunt la taula. A més, també va tenir mà esquerra per a sane­jar el finançament muni­ci­pal en una època en què els ajun­ta­ments arros­se­ga­ven dèficits molt impor­tants, «però ell va fer una modi­fi­cació en el sis­tema de tri­buts que va pos­si­bi­li­tar l'estalvi», apunta Jep Martí. L'atzar també es va con­fa­bu­lar amb Inda­leci Cas­tells i el seu man­dat es va allar­gar més del pre­vist a causa de la modi­fi­cació de la llei elec­to­ral. «En la memòria ha per­du­rat la cele­bració del cen­te­nari de la bata­lla del pont de Goi. Inda­leci Cas­tells hi va arri­bar com a alcalde quasi de casu­a­li­tat, i tot i que la cele­bració era una ini­ci­a­tiva pri­vada, hi va saber demos­trar la seva capa­ci­tat de gestió, que va con­tri­buir a l'èxit de la festa.» Però una de les «fites màximes», com la qua­li­fica l'autor del lli­bre, va ser l'expo­sició que l'any 1924 es va orga­nit­zar a la bibli­o­teca popu­lar. «La mos­tra reu­nia tot el mate­rial publi­cat a Valls o fora de la ciu­tat per gent que eren del muni­cipi. Crec que ha estat una de les expo­si­ci­ons més impor­tants que s'han fet aquí», sen­ten­cia Jep Martí, que tot i que sem­pre havia mos­trar un interès per la figura d'Inda­leci Cas­tells, es declara «sorprès per la talla política del per­so­natge».

Va ser, segu­ra­ment, la mag­ni­tud del seu talent el que va con­ver­tir Inda­leci Cas­tells «en un per­so­natge molt res­pec­tat, però també molt temut i com­ba­tut», con­clou el biògraf.