Art amb bisturí i tisora

A la porta del nou taller de Mar Arza (Castelló de la Plana, 1976) encara hi resta el rètol de la fusteria que ocupava anteriorment el local. En queden algunes lletres, de manera que el rètol sembla ben bé una obra seva ja que Arza té en les paraules impreses un dels seus materials preferits de treball. Només fa tres mesos que l’artista s’ha traslladat a aquest nou espai al popular barri de la Prosperitat de Barcelona i n’està encantada. “Aquí tinc ben a prop ferreteries, botigues de tota mena... –diu–. El barri està molt bé, la gent és molt autèntica i a dins és com si hagués trobat la meva habitació pròpia.”

Pocs senyals adverteixen que Mar Arza és una nova pobladora d’aquesta antiga fusteria. S’ha fet seu l’espai molt ràpidament i com en tota la seva obra sembla que tot plegat hagi de fer olor de llibre vell perquè n’hi ha una bona pila de llibres, siguin sencers, o ja retallats en fines tires de paper. L’amor pel llibre, la paraula i la literatura impregna tota la seva obra. Com si fos pintura en un llenç, Mar Arza enganxa paraules, les plega, les fa aparèixer i desaparèixer, les converteix en volum i acaba construint discursos nous que van més enllà del text original d’on provenen. La paraula esdevé volumètrica en molts casos. No és perquè sí que a l’escola de Belles arts de València, Arza s’especialitzés en escultura.

I si en els estudis de pintor les obres en procés es troben repenjades a les parets o estirades al terra, a l’estudi de Mar Arza gairebé tot reposa sobre tres grans taules. “I si pogués tenir cinquanta taules, molt millor”, assegura. En lloc de pinzells i espàtules, hi trobem diversos bisturís, tisores, tubs de cola, retoladors i llapis. Les fines tires de paper retallades descansen sobre suports de paper o cartró o sobre fulls de llibre. La sensació és que si esternudem o sospirem a prop de les taules, tot sortirà volant. L’obra de Mar Arza és tan exquisida com fràgil.

La integritat d’un llibre vell en mans de Mar Arza perilla... perquè els converteix ràpidament en material artístic. Ella, però, afirma que la seva principal eina de treball és “llegir i passar a l’acció”. La petita biblioteca de Mar Arza, dins de l’estudi, es conforma amb llibres de tota mena, però la majoria són de vell. Aquí tots són susceptibles de ser retallats, llevat, és clar, dels de consulta i els catàlegs d’art. Però l’artista ens mostra dos volums indultats, tots dos del segle XIX, que no pensa retallar mai: Saunterings in bookland, una selecció de textos clàssics sobre el mateix fet literari, i una antologia de poesia amorosa en alemany, amb bonics dibuixos i tipografia.

Tota aquesta col·lecció bibliòfila és fruit de molts anys de remenar per mercats i llibreries de vell però Mar Arza confessa que ara ha alentit una mica les seves recerques. “De moment tinc material per molt de temps, ara necessito estar al taller, més que no pas buscar”, confessa. A més, l’obra de Mar Arza es diversifica constantment en disciplines diverses, com l’escultura, la instal·lació i fins i tot la performance. Una diversitat que es va poder veure l’any passat en l’exposició Resquicio, a la galeria Rocío Santa Cruz de Barcelona. Arza ha estat premiada recentment amb un premi GAC per aquesta mostra.

En el taller no només hi ha llibres de vell. Mar Arza va recuperar una cadira de la brossa però un dels objectes al qual té més estima és una pesant i antiga taula de fuster, heretada d’una antiga fusteria (no de la que ocupava el local on és ara). “El fuster es jubilava i me la va donar, però ja era la segona generació de fusters que hi treballaven. Deu tenir cent anys...”, explica Mar Arza.

L’artista treballa ara per a una pròxima exposició a la galeria Cànem, de Castelló, ciutat natal de l’artista. Va ser en aquesta galeria on Mar Arza va exposar per primer cop als 23 anys. Fins i tot va omplir tota una habitació de l’hotel Barceló Sants, amb aquesta galeria, a la desapareguda fira New Art. Arza també va exposar en el cicle Blanc sobre negre de l’Arts Santa Mònica el 2014, on per primer cop es va enfrontar a una dimensió expositiva més gran.