Tradicions
Protagonistes de la diada
La festa major de Vic viu la jornada més popular, amb els gegants, les llúpies i el bestiari
El ball de l’àliga i el dels gegants, i la dansa de l’espígol, moments àlgids del migdia
La festivitat de Sant Miquel dels Sants –patró de Vic, en honor del qual la ciutat ahir celebrava la festa major– va treure un any més al carrer el bestiari i les figures de la cultura popular vigatana. El bou, la mulassa, els cavalls cotoners, els gegants –els petits, els pubills i els de la ciutat–, les llúpies (el Nen, la Vella i el Merma) i l’àliga van animar una festa que, en els darrers anys, ha aconseguit agafar una nova embranzida. Tot i que els actes van començar el 23 de juny i s’acabaran aquest diumenge amb el castell de focs i la Contracrida, la jornada d’ahir va ser la més tradicional.
Després dels balls del bou, la mulassa, els gegants i els cavallets de Vic, de bon matí a la plaça Major, es va llegir des del balcó de l’ajuntament el vers de l’espígol, emblema de la jornada i planta que s’ofereix a la corporació municipal a la sala de plens. A un quart d’onze tocat, va començar la baixada de la comitiva de la festa major des de la casa consistorial fins a la catedral, passant per davant de l’edifici on el 29 de setembre del 1591 va néixer sant Miquel dels Sants, a l’estret i dret carrer que du el seu nom. Els personatges de fusta i cartró avançaven acompanyats per la música dels Grallers de Vic, els grallers del carrer de la Riera i la banda de l’Emvic, que animaven una llarga comitiva en la qual no faltaven –com exigeix el guió– el campanile, la basílica, el penó i les borles, la relíquia i la imatge de sant Miquel dels Sants portada a coll per uns quants castellers dels Sagals d’Osona. La bandera de la ciutat i els heralds, amb els macers, precedien el consistori infantil i tota la corporació municipal, amb els guàrdies de gala.
Un cop arribats a la plaça de la Catedral, sota un sol de juliol que cura tots els penellons, com diu el refrany, el govern local va entrar cap a dins una catedral de Sant Pere que va quedar plena de gom a gom per seguir l’ofici presidit pel bisbe de Vic, Romà Casanova. A la sortida, després d’entonar el cant d’Els segadors i d’algun crit d’independència, a la mateixa plaça es va viure un altre dels moments culminants de la festa: el ball de l’àliga, la dansa vigatana de l’espígol i el ball de gegants, fins que la comitiva va desfer el mateix camí –aquest cop de pujada– per tornar a l’ajuntament.