Somboits mostra a ‘Sucre!’ el viatge cap als sons llatins

Dient-se Somboits només podien ser empordanesos. Concretament, de l’Alt Empordà: els membres de Somboits són originaris d’Ordis, Pontós, Vilafant, Castelló d’Empúries, Avinyonet de Puigventós i Figueres, on tenen el local d’assaig. Dos anys després del seu debut en directe, a la Fira de l’Ordi i el Birratast d’Ordis, aquest any hi van tornar per presentar el seu primer disc, Sucre!, produït pel molt actiu Marc Martín i editat pel segell gironí RGB Suports.

Àlex Palomo, guitarra elèctrica i veus; Arnau Grau, bateria i veus; Gabriel Almeida, fiscorn i trombó; Josep Coma, trompeta; Martí Sánchez, acordió, teclats i veus; Ot Subiranas, baix; Pau Torras, saxo, i Roger Carreras, veu principal, guitarra espanyola i percussió, formen Somboits. En el disc també hi ha col·laborat Antoni Vives (Bananna Beach), amb congues, bongos i altres percussions llatines. Com a primer disc, Sucre! mostra un grup en transició, des dels ritmes més bàsics i festius dels seus orígens, representats per exemple a Desafiant –el tema que obre el CD i també el primer videoclip del grup–, fins a cançons en què ja s’intueix una evolució cap a la música llatina més elaborada, d’una riquesa rítmica i harmònica creixent. Aquestes últimes són cançons com ara Marisa, Llegará i Tango al silencio, cantades en castellà per coherència amb els orígens d’aquestes músiques llatines –“en català o en anglès perden l’essència”– que alguns dels components de Somboits han anat descobrint com a estudiants de l’Escola de Música Moderna de Girona o el Conservatori de Perpinyà, sovint a través dels estàndards jazzístics.

Durant la conversa, citen noms que no és fàcil escoltar entre músics de la seva generació: Buena Vista Social Club, Fania All Stars, Tito Puente... En directe fan una versió del clàssic Oye cómo va de Tito Puente, popularitzat per Santana, i com a interludi entre tema i tema, per mantenir viu el caliu rítmic sense aturades innecessàries, utilitzen ni més ni menys que un fragment de l’Spain de Chick Corea –l’aprofiten, a més, per fer els solos preceptius i presentar els membres de la banda–, però també fan servir el seu Marisa com a interludi.

“Hi ha gent que ha notat molt el canvi entre els temes del principi i els més recents, i de fet a la ràdio posen més els primers. Però nosaltres creiem que hem trobat un bon punt mitjà entre aquests dos vessants de la nostra música. La festa no s’ha de perdre, però també volem potenciar la part llatina. Per això el disc representa un equilibri entre el que havia estat Somboits i el que vol ser a partir d’ara”, afirmen els components del grup. Però la seva ambició creativa no es limita només a la part estrictament musical, sinó també a les lletres: “Volem fer cançons que expliquin històries i sortir una mica dels llocs comuns que han marcat històricament el pop-rock català.”