“Noto la gent més positiva, tot i la política”

“Últimament noto la gent una mica més positiva, com si comencés a aixecar una mica el cap després de la crisi tan forta que hem tingut. Fins i tot veig que ve més públic als concerts i que la seva actitud és, en general, més esperançada, tot i que les polítiques que s’han fet en els últims anys no han ajudat en absolut”, reflexiona el cantautor canari Pedro Guerra (Güímar, Tenerife, 1966), que dissabte vinent actuarà al celler Martín Faixó , de la masia Perafita, situada entre els termes del Port de la Selva, Roses i Cadaqués, dins la programació dels Concerts entre vinyes del festival Sons del Món (20 h, 20 euros, amb una copa de vi). A propòsit, Guerra es declara poc amant del vi. “En sé molt poc.”

En aquest concert, “entre vinyes i gaudint de la posta de sol de l’Empordà” –així l’anuncia el festival–, Pedro Guerra actuarà tot sol amb la seva guitarra, un format senzill que ha recuperat en diferents moments de la seva carrera de més de trenta anys. “A partir del 2011, en els moments més durs de la crisi, actuar en solitari em va permetre tirar endavant, ja que així pots tocar en qualsevol lloc. A més, és tremendament còmode, ja que pots modificar el repertori d’una manera molt àgil, i també afavoreix una proximitat amb el públic que es troba a faltar en els grans concerts.”

El 2013 va celebrar tres dècades d’escenaris amb el triple CD en directe 30 años (2013) –“Em va servir per mirar una mica enrere i agafar impuls per a nous projectes”–, que incloïa sis cançons noves, però no havia publicat tot un disc de material inèdit des d’El mono espabilado (2011) fins que l’any passat va sortir Arde Estocolmo, “un disc que és una amalgama de tots els llocs que he visitat al llarg del meu periple vital, incloses les arrels canàries”. El 2016 va ser un any especialment prolífic, perquè Arde Estocolmo el va gravar i es va editar al mateix temps que 14 de ciento volando de 14, un disc en què va posar música a 14 sonets de Joaquín Sabina. Les cançons resultants, produïdes, arranjades i tocades per Guerra, van acabar donant forma a un disc col·lectiu amb una trentena de veus convidades, en duets i trios. “Per a mi són dos discos agermanats”, explica Guerra, que en el concert de dissabte tocarà temes de tots dos treballs, juntament amb altres èxits anteriors.

A finals de l’any passat va publicar també el seu primer poemari, Hurgando en la caja negra, a partir d’una proposta de Frida Ediciones. Recentment va fer una gira de poesia cantada per presentar el llibre, en sales petites en què recitava els seus poemes i cantava cançons que havia fet a partir de poemes d’altres autors com ara Neruda, Lorca i Quevedo. “Si no havia escrit un poemari fins ara és perquè necessitava trobar la meva pròpia veu, i crec que ara ho he fet, com si fos una conversa més íntima i personal amb un mateix. Per a mi és molt diferent escriure cançons i poemes, tot i que en realitat al llibre hi ha més aviat microrelats o prosa poètica.”

El 2018 té previst publicar una edició remasteritzada i potser ampliada del seu primer treball en solitari, Golosinas (1995), el de Contamíname, i ho vol aprofitar per fer una gira en què tocarà íntegrament les cançons del disc. “El moment actual em recorda molt aquella època: també llavors veníem d’una crisi molt forta.”