Reus, capital sideral

Amb el crit de «Reus, capi­tal side­ral», lema, logo­tip, crida o el que sigui pel qual se't cobra­ria una for­tuna en qual­se­vol agència de publi­ci­tat, ahir es va pre­sen­tar a Reus Yo, el pri­mer visi­tante del pla­neta Marte, una edició facsímil de la petitíssima publi­cació que el peri­o­dista Josep M. Gort va escriure i edi­tar l'any 1955. L'enti­tat Car­rutxa i els dos fills de Gort, l'his­to­ri­a­dor Eze­quiel i el pin­tor i impres­sor Josep Maria, s'han ani­mat a recu­pe­rar la publi­cació, que es va ges­tar en una època en què es par­lava molt d'ovnis (pla­ti­llos volan­tes, en deia la gent) i «el per­so­nal veia mar­ci­ans per tot arreu», apunta Eze­quiel, que asse­gura que l'any 1954 va aparèixer a la premsa un anunci de la fabri­cació d'un pla­tet volant a Reus. Escrit en per­fecte marcià (és a dir, en un cas­tellà ampul·lós i far­cit de parau­les que segur que no figu­ren en cap dic­ci­o­nari), Gort defi­neix en el seu escrit els mar­ci­ans com a «fenòmens d'una intel·ligència natu­ral i civi­lit­zats com les for­mi­gues, i que tenien gust de per­nil serrà». Per això, els Gort i Car­rutxa es van con­gre­gar de bon matí al bar Absis, a tocar de la pri­o­ral, on per esmor­zar van men­jar un entrepà de per­nil i van rebre els curi­o­sos que es van pre­sen­tar a reco­llir el facsímil, entre els quals hi havia el regi­dor i dipu­tat Car­les Pelli­cer, que els orga­nit­za­dors de l'acte van fer ser­vir d'auto­ri­tat pre­sent a l'acte perquè no n'hi havia cap més. «Aquest és un home­natge als reu­sencs que fa cin­quanta anys van deci­dir que Reus no podia que­dar des­pen­jada de la cursa per l'espai», va tro­nar Sal­va­dor Palo­mar als cli­ents de l'Absis que en aquell moment esmor­za­ven tran­quils. Per això, el 1955 Gort va publi­car aquest inclas­si­fi­ca­ble i críptic Yo, el pri­mer visi­tante del pla­neta Marte, i dos anys després, la seva penya (Ramon Botet, Manolo Solís i Lluís Anglès) van enlai­rar l'Spe­teck des de la plaça del Mer­ca­dal, una paròdia dels coets i satèl·lits que rus­sos i ame­ri­cans començaven a enviar a l'espai. Una tra­dició, la d'enlai­rar arte­fac­tes a l'espai side­ral el dia dels Sants Inno­cents, que el Ball de Dia­bles va recu­pe­rar l'any pas­sat i que ahir a la tarda es va tor­nar a repe­tir al Mer­ca­dal. I és que, segons Ezquiel Gort, his­to­ri­a­dor rigorós, Reus, i no pas Tar­ra­gona, elis, va tenir el pri­mer cosmòdrom d'Europa, atès que el dels rus­sos estava a Sibèria, és a dir, a l'Àsia. Josep Maria Gort va edi­tar 10.000 exem­plars de la seva faula, que es van exhau­rir ràpida­ment «i que han estat molt bus­cats durant anys», segons el seu fill. Ara se n'han edi­tat 1.000 exem­plars, alguns dels quals «els dona­rem a la bibli­o­teca pública i l'any que ve ani­rem a veure si els han per­dut», segons Palo­mar. I què hi ha a Mart, segons Josep Maria Gort? Doncs un munt de coses. Per exem­ple, mol­tes màqui­nes d'afai­tar (els mar­ci­ans són molt peluts), bibe­rons atòmics i esco­lars molt intel·ligents que reso­len sense difi­cul­tat el pro­blema de la qua­dra­tura del cer­cle i saben amb exac­ti­tud matemàtica les tones d'urani que hi ha a l'Antàrtida. Ja n'era, ja, de la broma, aquell Gort.