Els arqueòlegs de la UdG, a Sant Julià de Ramis, Torre Desvern de Celrà i Serinyà

D’excavacions, se’n fan tot l’any, però és sobretot a l’estiu quan tot arqueòleg viu. Una activitat intensiva de la qual no s’escapen els membres del Laboratori d’Arqueologia i Prehistòria de la UdG, distribuïts en diferents campanyes. Si fa uns dies finalitzava la primera intervenció estival al cementiri medieval dels Sants Metges, a la muntanya de Sant Julià de Ramis, ara toca el torn a Torre Desvern de Celrà i les coves de l’Arbreda i de Mollet III de Serinyà.

En el cas de Celrà es tracta d’una campanya d’una durada prevista de tres setmanes, que s’emmarca en el projecte Arquitectura i poder en època medieval i moderna. Les cases fortes entorn de Girona, que dirigeix Marc Prat i on també participa Jordi Sagrera, investigador principal del projecte i quatre estudiants del grau d’història i un de màster d’iniciació a la recerca. El jaciment se situa als afores de Celrà, al costat mateix del castell, i els seus registres arqueològics documentats en el subsol han posat en relleu una forta activitat humana que es remunta a l’època antiga, amb vestigis molt ben conservats que van dels segles XII a principis del XVI i amb afegits que es perllonguen fins al segle XX. Tot i que en principi la campanya de l’any passat havia de ser la darrera, la troballa d’uns potents murs a l’interior de l’immoble va portar que l’Ajuntament de Celrà i el LAP acordessin allargar un any més les excavacions. L’objectiu d’aquesta campanya és desenterrar aquestes estructures per esbrinar-ne la cronologia i la funció.

Pel que fa a l’excavació dels jaciments de la cova de l’Arbreda i de la cova de Mollet III, a Serinyà, la campanya s’estendrà fins al 29 de juliol. Es tracta de dos jaciments que formen part del parc de les coves de Serinyà, un dels pocs jaciments de Catalunya que presenta la substitució del paleolític mitjà pel superior i l’únic de la façana mediterrània, juntament amb cova Beneito (Alacant), en presentar un nivell de l’aurinyacià evolucionat. Els participants a l’excavació són principalment estudiants del grau i de màster d’història i arqueologia de la UdG, de la UCB, de la UNED i de la Complutense de Madrid, sota la direcció de Joaquim Soler, Alba Masclans, Helena Ventura, Alba Solés, Neus Coromina i Isaac Rufí.

El principal objectiu de l’excavació al jaciment de Mollet III és recollir més dades sobre l’enterrament gravetià i les troballes fetes el 2014 de les restes més antigues de cromanyó de Catalunya. De la mateixa manera, s’espera poder arribar a nivells més antics, corresponents al període en els quals els humans de neandertal habitaven les coves de Serinyà. A l’Arbreda s’espera poder determinar quines cultures es van desenvolupar al final del paleolític superior, excavant els nivells que resten intactes des de les excavacions del Dr. Corominas, als anys 70.