Barcelona trenca amb Apel·les Fenosa

L’Ajun­ta­ment de Bar­ce­lona ha can­cel·lat el con­veni que tenia amb la Fun­dació Apel·les Fenosa, gràcies al qual la ins­ti­tució que pro­mou l’obra de l’escul­tor rebia una ajuda de 9.000 euros. El con­sis­tori i l’enti­tat amb seu al Ven­drell van sig­nar l’acord el 2014 amb el com­promís de sos­te­nir-lo durant qua­tre anys. Però només s’ha res­pec­tat l’esti­pu­lat els dos pri­mers anys. Enguany, l’apor­tació s’ha reduït 4.000 euros, i ha que­dat en 5.000 euros, i l’any que ve des­a­pa­rei­xerà per com­plet.

En la fun­dació, aquesta dràstica reta­llada ha cau­sat una gran sor­presa. El seu direc­tor, Josep Miquel Gar­cia, no entén que l’Ajun­ta­ment de Bar­ce­lona es vul­gui des­vin­cu­lar d’una enti­tat en la cre­ació de la qual es va invo­lu­crar acti­va­ment, ja que en va ser una de les qua­tre ins­ti­tu­ci­ons fun­da­do­res. “És una con­tra­dicció”, asse­nyala. Les altres tres admi­nis­tra­ci­ons que van inte­grar el nucli fun­da­ci­o­nal són la Gene­ra­li­tat, l’Ajun­ta­ment del Ven­drell i la Dipu­tació de Tar­ra­gona, que sí hi con­ti­nuen fidels.

La fun­dació va néixer el 1999 i el 2002 va obrir al públic el museu situat a la residència d’esti­ueig que Fenosa, exi­liat a París des del 1939, i la seva dona Nicole van com­prar el 1957. La casa del Por­tal del Pardo de la loca­li­tat tar­ra­go­nina va pro­pi­ciar la represa del con­tacte de Fenosa amb el món cul­tu­ral català. Entre els bons amics i pro­tec­tors del matri­moni Fenosa hi ha haver la família Mara­gall. L’exal­calde i expre­si­dent Pas­qual Mara­gall con­ti­nua fent visi­tes molt sovint a la casa. “Ve, s’asseu i de tant en tant l’assalta algun record que el fa sen­tir molt a gust aquí”, diu Gar­cia.

Arran del cas Palau, el con­sis­tori bar­ce­loní va sor­tir del patro­nat de mol­tes fun­da­ci­ons, però va man­te­nir-hi el lli­gam a través de con­ve­nis espe­ci­als. Això és el que es va pac­tar amb la Fun­dació Apel·les Fenosa. “Sento una pena pro­funda. Bar­ce­lona és la ciu­tat on va néixer Fenosa [el 1899], la ciu­tat que li va donar la meda­lla d’or [el 1987, un any abans de la seva mort], que li va dedi­car el nom d’un car­rer i que li va encar­re­gar dues escul­tu­res públi­ques. Per què ara vol tren­car aquesta relació? Bar­ce­lona hau­ria de tenir cura d’artis­tes tan obli­dats com Fenosa. No és una qüestió de diners, la fun­dació tirarà enda­vant, sinó de tenir o no en con­si­de­ració un artista que ha fet tant per cons­truir el país”, argu­menta Gar­cia, a qui es va comu­ni­car aquest “divorci” men­tre assa­bo­ria, el juny pas­sat, el Premi Naci­o­nal de Cul­tura, el màxim reco­nei­xe­ment cul­tu­ral del país, que s’ha ator­gat a la fun­dació per l’espe­rit i la pro­gra­mació dedi­cada no només a Fenosa, sinó també a molts altres artis­tes de la seva gene­ració mar­cats com ell per la Guerra Civil i per mol­tes penúries en el dur exili.

Al juny, Fenosa també va ser dis­tin­git durant la Nit de la Memòria amb un dels pre­mis Dig­ni­tat que con­ce­deix la Comissió de la Dig­ni­tat en reco­nei­xe­ment a la seva tasca de sal­va­guarda del patri­moni artístic durant la guerra. No deixa de ser una para­doxa que la decisió d’estri­par el con­tracte l’hagi pres el pro­grama de memòria històrica de l’Ins­ti­tut de Cul­tura (Icub), que depèn del comis­si­o­nat Ricard Vinyes, ads­crit a la pri­mera tinença d’alcal­dia, el res­pon­sa­ble de la qual és Gerardo Pisa­re­llo.

“Aquest con­veni bila­te­ral era, en part, irre­gu­lar. El més lògic és que la Fun­dació Apel·les Fenosa, si vol rebre un ajut de l’Ajun­ta­ment de Bar­ce­lona, entri al règim de peti­ci­ons gene­ral com ho fan la resta d’enti­tats”, con­creta Car­les Vicente, direc­tor de Memòria Històrica. Vicente vol dei­xar clar que no es fa cap menys­preu a Fenosa, sinó que s’ha regu­la­rit­zat una situ­ació “anòmala i dis­cri­mi­natòria”. “L’enti­tat pot acon­se­guir una sub­venció si pre­senta un bon pro­jecte d’acti­vi­tat vin­cu­lada amb la ciu­tat. El fet que esti­gui situ­ada al Ven­drell no és cap incon­ve­ni­ent. Com si estigués a la Xina”, rebla.

El cas és que a Gar­cia ja se li va dema­nar, per jus­ti­fi­car l’apor­tació de l’any pas­sat, que gestés alguna acti­vi­tat a Bar­ce­lona. La seva res­posta va ser una expo­sició de l’artista Joan Junyer (amic de Fenosa) a l’antic con­so­lat de Dina­marca, a Vall­carca. Aquesta torre havia estat la residència d’aquest cre­a­dor de neguit avant­guar­dista tan injus­ta­ment igno­rat, i tan generós, ja que va lle­gar la pro­pi­e­tat a la Dipu­tació (que fa dos anys la va cedir a l’Ajun­ta­ment després de temps de tenir-la tan­cada i aban­do­nada).

El regi­dor del PDe­CAT Jaume Ciu­rana cri­tica el gest del con­sis­tori perquè, a parer seu, delata el com­por­ta­ment d’una Bar­ce­lona “que gira l’esquena al país i que renun­cia a fer de capi­tal”. El seu grup pre­sen­tarà un prec a l’Ajun­ta­ment per dema­nar que “man­tin­gui el com­promís de suport econòmic” amb la Fun­dació Apel·les Fenosa.