El Banda Juvenil de Montserrat ompli el saló d'actes de la societat musical
La Banda Juvenil de la Societat Instructiva Unió Musical de Montserrat, dirigida per Javier Chirona Campos, ha omplert de gom a gom el saló d'actes de la societat.
El 27 de desembre s'ha celebrat el tradicional concert de Nadal que ofereix any rere any la Banda Juvenil de Montserrat. L'ambient d'enguany ha sigut especial, ja que després del treball realitzat durant molts dies i els entrebancs que s'han hagut de superar, el fruit obtingut ha sigut major al de les expectatives que s'han dipositat.
L'acte s'ha encetat amb el comiat d'aquells que aquest ha estat el darrer concert i amb la benvinguda dels nous músics que han entrat últimament en l'agrupació. Seguidament, s'ha iniciat el concert amb la interpretació de Puenteareas, pasdoble de Soutullo. Tot seguit, la Banda Juvenil ha tocat Memòries d'Àfrica, de John Barry i a continuació Dakota, de Jacob de Haan. Com a última peça de la primera part, el públic ha gaudit amb l'audició de Xavier 'El Coixo', tradicional marxa mora arranjada per J. Pasqual Vilaplana i que ha comptat amb la col·laboració de la Colla de Dolçainers 'El Castellet'.
A la segona part del concert, s'han interpretat diverses nadales com 'Adeste Fideles' o 'Santa Nit'. Aquesta segona meitat ha tingut la col·laboració especial del 'Cor de la Societat Instructiva i Musical Montserrat', dirigit per Quique Aleixos, que amb solament un any de bagatge ja ha consolidat un repertori sòlid. El Cor Infantil, dirigit per Inma Pla, també ha contribuït amb la interpretació de diverses cançons.
Sinergies i esforç
A.CAMPOSLa gent arriba inquieta. Entren, seuen, resten drets, o es mantenen fora del lloc sense poder veure l'entaulat. El pati de butaques està de gom a gom, no hi cap ningú i la gent continua arribant. Els espectadors s'hi situen a les vores, amb cadires improvisades o guaitant pel mínim forat des d'on es pot contemplar l'escenari.
La Banda ix i els sorollosos aplaudiments inunden la sala. Vora tres-centes persones abarroten l'escenari del 'Musical'.
Comença el concert, i en les cares dels espectadors, pares i mares, avis i àvies o simplement amants de la música naix el somriure. Els primers acords recorden el treball realitzat. Unes notes potents però alhora harmòniques i mesurades. Una perfecta sinergia entre forces i un so equilibrat. El públic ho escolta sorprès; la gent del poble confia amb la seua Banda Juvenil i comencen els primers aplaudiments improvisats.
A poc a poc, i a mesura que transcorre el concert, els somriures creixen i els aplaudiments còmplices de la gent i les mirades d'il·lusió donen testimoni de la realitat que s'hi viu i dels lligams que s'estableixen entre intèrprets i oïdors.
Els xiquets del Cor Infantil estan impacients per pujar. Una xiqueta que veu sa mare i la saluda; un altre que ha vist la seua àvia i li ofereix un bes a l'aire i tots il·lusionats enceten l'actuació. La tenacitat és la seua raó de ser i estan contents de poder ser-hi en el lloc concret i en el moment oportú.
El 'Cor S.I.U.M.' arrodoneix la festa amb unes darreres col·laboracions que ofereixen la fusió de la nit. Quique Aleixos treballa dur i la gratificació d'això és la seguretat i la confiança adquirida pels seus membres. Grans i menuts, cantants i instrumentistes, públic i intèrprets, tots en una barreja.
Clou el concert. Els montserraters se n'orgulleixen de la Banda Juvenil que tenen i aplaudeixen per enèsima volta en la nit. La gent se sent contenta amb el seu director que des de molt jove agafà la Banda Infantil; les mostres de reconeixement es repeteixen. Ell s'ho mereix, i la gent se sent la Banda com seua gràcies a ell. L'any vinent igual o millor.