Qui se'n recorda del rei Martí?

UNA MIQUETA DE TOT

Aquest any vinent, dedi­cat a sant Fran­cesc de Borja, Joa­not Mar­to­rell i Nico­lau Borràs, qui se'n recorda del dar­rer monarca que donà el Casal de Bar­ce­lona?

El IV duc de Gan­dia posà la guíndola, amb la seua ruti­lant tra­jectòria laica i por­ten­tosa vida reli­gi­osa, a la nis­saga dels Borja majors —encapçalats per Alfons i Rode­ric—, l'immor­tal escrip­tor de Tirant lo Blanch rebrà el meres­cut reco­nei­xe­ment —que anys enrere se li oferí al seu cunyat, l'excels Ausiàs March—, i l'asse­nyat pin­tor de Cocen­taina tan­carà un 2010 esgui­tat de senya­la­des fites cul­tu­rals. Tan­ma­teix, què hi serà del dis­sor­tat Martí I l'Humà, també apel·lat l'Eclesiàstic?

Martí (1356-1410), com se sap, no estava des­ti­nat a cenyir-se la corona cata­lana-ara­go­nesa. Exercí d'infant de l'esmen­tat reialme fins que el sob­tat traspàs del seu germà, Joan I el Caçador, als bos­cos giro­nins de Foixà l'encim­bellà com a monarca de la Corona d'Aragó a par­tir de 1396.

Sent infant, i com a senyor de diver­sos ter­ri­to­ris —avui com­pre­sos major­ment en l'Alt Palància—, casà amb Maria de Luna i potencià sobre manera la cons­trucció de la car­toixa de Vall­de­crist a Altura, des de 1385. Un monu­ment excep­ci­o­nal en què pensà soter­rar-se (com ho feren abans alguns dels seus malau­rats des­cen­dents) i que encara avui mos­tra eixe caràcter regi, mal­grat el lamen­ta­ble estat en què es troba per la desídia de l'home.

La ines­pe­rada mort del seu pri­mogènit i rei de Sicília, Martí el Jove, en 1409, al qual pre­cedí la de la seua muller (1406), sumí al monarca en una pro­funda crisi en com­pro­var que no hi havia con­tinuïtat en la monar­quia. El seu nou matri­moni amb la jove Mar­ga­rida de Pra­des no féu sinó incre­men­tar la des­es­pe­ració de l'Humà qui, final­ment, faltà al con­vent bar­ce­loní de Vall­don­ze­lla el 31 de maig de 1410 sense desig­nar suc­ces­sor per via indi­recta.

Després de dos llargs anys d'inter­regne, mit­jançant el Com­promís de Casp (1412), s'escollí entre els diver­sos can­di­dats a la corona al cas­tellà Fer­ran d'Ante­quera (del lli­natge Trastàmara), enda­vant Fer­ran I. Es posava d'aquesta manera la fi a segles d'història —ini­ci­ada, pel que res­pecta als valen­ci­ans, amb Jaume I el Con­que­ri­dor— i s'obria pas a la futura unió dinàstica amb Cas­te­lla, sege­llada amb el matri­moni de dos cosins: Isa­bel I i Fer­ran II, els Reis Catòlics.

I és que el breu reg­nat de Martí es carac­te­ritzà per la com­moció que suposà el Cisma d'Occi­dent, les llui­tes per con­so­li­dar les pos­ses­si­ons medi­terrànies ini­ci­a­des per Pere IV el Ceri­moniós, la con­flic­tiva suc­cessió al tron i l'eclosió de figu­res de pri­mer ordre en el con­cert valencià, hispà i euro­peu de l'època, cas de Fran­cesc Eixi­me­nis, Ber­nat Metge, Fran­cesc Aranda, Boni­faci Fer­rer i el seu germà sant Vicent Fer­rer, Fran­cesc Maresme, Benet XIII...

Merei­xerà, doncs, el dar­rer rei de la dinas­tia caso­lana i el seu temps un home­natge adi­ent? Sem­bla que a hores d'ara, per part ins­ti­tu­ci­o­nal, no. Menys mal que els amics de l'Aso­ci­ación Cul­tu­ral Car­tuja de Vall­de­crist si que estan tre­ba­llant en eixa direcció i, espe­rem, que l'ajun­ta­ment d'Altura i altres orga­nis­mes públics s'impli­quen com cal en rei­vin­di­car-ho.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.