Rondeu-la més

D’ençà de l’estrena a Girona , a mitjans abril, del disc 45 cerebros y 1 corazón, Maria Arnal i Marcel Bagés han girat arreu (ahir, tocaven a Sant Sebastià i el 14 d’agost, els esperen les festes de Flix, vila de Marcel Bagés i on n’ensumen una de grossa) amb un projecte musical que recupera la memòria i amb voluntat de mantenir-lo, com a llegat, i actualitzar-lo. En aquests quatre mesos, el tàndem, en el directe, ha crescut, amb un repertori que continua exercint un poder magnètic per als oïdors fidels; molt més enllà de l’èxit que els ha popularitzat, Tú que vienes a rondarme . I els que els escolten per primer cop, a banda de la màgia de la descoberta, s’enduen a casa una vibració que ressona durant dies. Còmplices i pletòrics, in crescendo es van mostrar en l’últim concert de Sons del Món , que es reivindica com a festival de vi i territori, a l’entorn privilegiat del mas Espelt d’ Espelt Viticultors , que s’estrenava dissabte com a espai de concerts. El so, excel·lent, tot i les precaucions d’un concert en el capvespre empordanès; un amfiteatre amb vistes als terreres i la badia.

Maria Arnal, poderosa en la veu, i sobretot en la interacció amb els assistents. Té una mica de conte, això del relat dels orígens de les cançons, com ara Cançó de Maria Ginestà , una copla que, ahir a l’Empordà, tenia regust d’havanera, o la delicadesa amorosa del cant als infants morts del Ball del vetlatori que enllaça amb la vitalista declaració d’Ovidi Montllor d’A la vida. I reconeixement per al cantaor de Xàtiva Pep Gimeno Botifarra, de qui van dir: “Hem après molt.” Però el tàndem va demostrar versatilitat: de la cançó d’arrel recuperada a una Desmemòria que comença despullada, amb la veu de Maria Arnal, i que Marcel Bagés va densificant amb veus, etèries i amb més textures elèctriques.