Psicodèlia arreu

La resurrecció de la revista Ajoblanco, el nou interès per les filosofies orientals i, fins i tot, l’experiència d’alguns artistes revitalitzen el llegat de termes confusos com psicodèlia i contracultura. Amb tots els seus defectes, aquests fenòmens van fer avançar la societat perquè no tenien un àmbit cultural restrictiu. Vull posar com a exemple el cicle Artbrada, en què el veterà Salvador Rodés –a la foto en un retrat de J.M. Rue i que va ser director d’importants capçaleres de fotografies i col·laborador del nostre diari– busca la simbiosi entre pintura, impressió i natura, representada en l’escorça dels arbres des d’on impulsa la creativitat. El resultat busca la realitat invisible: “Vaig iniciar el que s’ha definit com a Artbrada de manera espontània, dins una experimentació sense referències ni models. Els arbres del jardí de casa em van posar en acció i de forma intuïtiva vaig agafar els papers refregant-los amb llapis i pintura sobre l’escorça dels arbres, amb la tècnica del frottage que posà en pràctica el pintor surrealista Max Ernst. Dins aquest procés creatiu he aprofundit en les seves extensions, en relació a la natura, l’art i la cultura ecològica.” Fins a final de setembre podran disfrutar al Centre de la Cultura de l’Oli de la Granadella de trenta de les seves peces. Conviden a imaginar i pressentir.

Rodés mostra la simbiosi entre art i natura a ’Artbrada’