cultura

La mirada atenta

Vicenç Furió

Els errors en la història de l’art

J.J. Winckelmann, considerat per alguns el pare de la història de l’art, va publicar el 1764 un important llibre sobre la història de l’art a l’antiguitat on comentava moltes escultures clàssiques que ell creia que eren originals grecs i després es va saber que eren còpies de l’època romana. A propòsit del retrat d’un col·leccionista pintat per Parmigianino que avui es conserva a la National Gallery de Londres, recordo haver llegit que un autor va referir-se a un objecte fosc que es veu damunt la taula com si fos un escarabat, quan en realitat és una estatueta de bronze d’alguna divinitat, possiblement Ceres.

Com en qualsevol altra disciplina, els historiadors de l’art hem pogut demostrar amb un raonable grau de certesa moltes coses, però també hem comès errors en tot tipus de temes: atribucions, datacions, identificacions iconogràfiques, propostes d’influències, interpretacions d’obres amb la intenció esbrinar-ne el significat o la funció. Un llibre que recopilés i analitzés aquestes opinions i interpretacions que amb els temps s’han demostrat errònies seria molt interessant i instructiu. El volum podria organitzar-se per etapes històriques o per blocs temàtics. Dubto, però, que un llibre així s’arribi a escriure, perquè requereix un interès per qüestions transversals i metodològiques que s’ajusta poc als temes de treball més habituals entre els estudiosos del gremi. En qualsevol cas, m’imagino una obra feta en col·laboració amb diversos especialistes. Si un dia em trobés en una llibreria un volum que portés el títol d’aquest article jo el compraria de seguida.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.