cultura

Ciència & Roll

david bueno i Torrens

Inflació científica

Intuïtiva­ment, tots sabem què és un procés infla­ci­o­nari. En ter­mes econòmics, és un aug­ment gene­ra­lit­zat i per­sis­tent dels preus de les mer­ca­de­ries i els ser­veis, que implica una reducció del poder adqui­si­tiu del diner. En cos­mo­lo­gia, és el procés d’expansió expo­nen­cial ini­cial de l’Uni­vers que se suposa que va ocórrer poc després del big-bang. Després d’aquest període infla­ci­o­nari, l’uni­vers va començar una època de gran bri­llan­tor amb grans quan­ti­tats d’ener­gia en dansa, que encara es poden veure quan s’obser­ven les llu­nya­nies de l’Uni­vers. Mirar les llu­nya­nies equi­val a fer un viatge en el temps, el que ha tri­gat la seva llum i les altres fonts d’ener­gia a arri­bar fins a nosal­tres. A con­ti­nu­ació, però, es va desac­ce­le­rar i va començar una època fosca fins que les pri­me­res estre­lles van encen­dre les reac­ci­ons nucle­ars i van poblar l’espai amb una llu­mi­no­si­tat pun­tual.

Mal­grat que els científics sem­pre ens quei­xem –sovint amb raó– que no s’inver­teix prou en recerca, el cert és que la pro­ducció científica viu un clar procés infla­ci­o­nari, com l’Uni­vers ini­cial. Unes quan­tes dades ho demos­tren. Les he obtin­gu­des d’una de les pla­ta­for­mes més uti­lit­za­des per cer­car arti­cles científics, Pub­Med, del Nati­o­nal Cen­ter for Bio­tech­no­logy Infor­ma­tion dels Estats Units. Segons aquesta base de dades, l’any 1976 es van publi­car 252.495 arti­cles científics en revis­tes espe­ci­a­lit­za­des. El 1996, se’n van publi­car quasi el doble, 452.807. El 2006 se’n van publi­car 732.430, L’any pas­sat van ser 1.256.276: quasi cinc vega­des més que qua­ranta anys abans i el doble que en la dècada ante­rior.

Aquesta acu­mu­lació de dades, pròpia de la soci­e­tat de la infor­mació però que no implica necessària­ment un pas directe cap a la soci­e­tat del conei­xe­ment, té diver­ses con­seqüències. D’una banda, cap cer­ca­dor no pot estar al dia de tot el mate­rial que es genera en la minúscula par­cel·la de conei­xe­ment on tre­ba­lla. Segons un estudi publi­cat el 2015 al Jour­nal of Info­me­trics, titu­lat Atten­tion decay in sci­ence (Dis­mi­nució de l’atenció en la ciència), aquesta alta pro­duc­ti­vi­tat implica que la qua­li­tat i la sin­gu­la­ri­tat científiques dis­mi­nu­ei­xin en bene­fici de la quan­ti­tat i la redundància.

En la soci­e­tat, però, aquesta quan­ti­tat i redundància es pot per­ce­bre fàcil­ment com una bana­lit­zació del mateix conei­xe­ment científic cap a la pèrdua d’ori­gi­na­li­tat i d’interès, per sobre­sa­tu­ració. Sense una bona divul­gació, si no es fa el pas de la soci­e­tat de la infor­mació a la del conei­xe­ment, si no s’apro­fun­deix i s’amplia l’alfa­be­tit­zació científica, la per­cepció que pot tenir la soci­e­tat és que la ciència impulsa la seva pròpia bana­lit­zació.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia