Cultura popular

Castells

El Pallars Sobirà fa pinya

Assistim al primer taller pràctic d’iniciació als castellers per aixecar la primera colla del Pallars

La creació d’una colla castellera és un dels projectes elegits pels joves en els pressupostos participatius

Hi ha un grup de palla­re­sos que fa set­ma­nes que no para. Són els que van assis­tir al pri­mer taller pràctic d’ini­ci­ació als cas­tells, que va tenir lloc el dimarts pas­sat a Sort. Van tenir les indi­ca­ci­ons i con­sells dels Cas­te­llers de Lleida. “És un repte”, explica el cap de colla, Llo­renç Lla­be­ria. “És molt fàcil intro­duir algú al món cas­te­ller. Però ens tro­bem que la gran majo­ria no ha for­mat part d’una colla i no en coneix el fun­ci­o­na­ment.” Cal començar a poc a poc i des de la base, mai tan ben dit: com es forma el nucli d’una estruc­tura, com s’hi afe­geix la pinya i qui­nes són les fun­ci­ons de cada mem­bre. I quins han de ser els següents pas­sos de la colla? La tècnica de Garan­tia Juve­nil de l’Ofi­cina Jove, Marta Naharro, ho té clar. “Pri­mer, con­so­li­dar un grup motor for­mat per la quin­zena de palla­re­sos que abans ja han fet cas­tells i que siguin ells els que vagin ense­nyant-ne als altres . Després, tro­bar una peri­o­di­ci­tat d’assa­jos”. Aquí arriba un dels pri­mers rep­tes: evi­tar la tem­po­ra­li­tat i que en els mesos d’hivern, quan no hi hagi tanta població al Pallars, es pugui dis­po­sar d’un nom­bre d’assis­tents prou alt per poder con­ti­nuar assa­jant. “Tots som cons­ci­ents d’això”, asse­gura Naharro, per això mani­festa que en aquest sen­tit caldrà tenir “el com­promís de tot­hom”.

Les pri­me­res tor­res huma­nes

El silenci regna durant bona part de la tro­bada. Al prin­cipi, perquè la tren­tena d’assis­tents estan ben atents al que els Cas­te­llers de Lleida els poden expli­car. Després, per la con­cen­tració. Només es trenca quan els mem­bres que s’han enfi­lat a les espat­lles dels altres toquen a terra. Lla­vors, esclata l’emoció.

Tot­hom sap que està fent història: s’estan cons­truint les pri­me­res tor­res huma­nes de la Colla Cas­te­llera del Sobirà. Poc a poc, el nivell va pujant. Es comença per un sim­ple pilar –per mos­trar com col·locar els peus en el moment d’enfi­lar-se– i qui hagués dit als assis­tents que aca­ba­rien for­mant part d’una torre de sis fins a terços.

Les colles cas­te­lle­res no con­tem­plen el tema de l’edat. És per això que un dels papers més impor­tants de les estruc­tu­res reca­uen en els més petits. Són ells els que s’hau­ran d’enfi­lar per sobre de tots fins arri­bar a dalt del cas­tell. Men­tre els adults apre­nien la manera de posi­ci­o­nar-se per cons­truir la pinya, la part fona­men­tal d’un cas­tell, els nens i nenes prac­ti­ca­ven com col·locar els peus per arri­bar fins a les espat­lles dels grans. La Sara Araguàs, l’Àneu Val­domà i la Irene Ramon –11, 9 i 8 anys, res­pec­ti­va­ment– podran expli­car durant molts anys que van ser les pri­me­res nenes a coro­nar les pri­me­res tor­res huma­nes del Sobirà. Quan els seus peus han tor­nat a tocar a terra, el som­riure que tenien els arri­bava d’ore­lla a ore­lla. “Hem pujat fins a dalt i no ens ha fet gens de por”, han excla­mat, tot i que després han reco­ne­gut que encara els falta molta pràctica.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.