Una versatilitat única

Divendres passat, el cantant nord-americà Gregory Porter va posar la veu i l’ànima a un dels concerts més esperats del 46è Festival de Música de Cadaqués. En format de sextet –veu, piano, contrabaix, bateria, saxo i orgue Hammond–, va oferir un recital que, per sobre de tot, va posar en evidència la gran qualitat musical de cadascun dels seus intèrprets. Porter, una de les veus més reconegudes del jazz actual a escala mundial, va mostrar una versatilitat estilística única, amb un aire no només jazzístic, sinó també marcat pel soul, el funk i els espirituals negres. I tot això, a l’olivar de Sa Conca: al bell mig del cap de Creus, amb el Mediterrani de fons i la calidesa d’un poble costaner que, tot i l’abundància de turistes en aquests mesos d’estiu, segueix sense perdre la màgia que el caracteritza.

El concert de divendres va recollir els principals èxits dels seus últims treballs: Be Good (2012), Liquid Spirit (2013) i, el més recent, Take Me To The Alley (2016). Temes com ara Don’t Lose Your Steam, Musical Genocide o el popular Liquid Spirit –amb una intro a piano i veu senzillament electritzant– van animar els assistents des del primer compàs. Amb Take Me To The Alley, Hey Laura o Water Under Bridges, el públic va poder gaudir de melodies subtils, interpretades amb molta delicadesa. Ja al final, i per buscar encara més la complicitat dels espectadors, el baríton del jazz va llançar-se a interpretar en castellà el mític Quizás, quizás, quizás.

Gregory Porter, amb un passamuntanyes i una gorra com a fidels acompanyants de les seves aparicions públiques, va sorprendre amb una música excepcional en un entorn excepcional. No en va, el caràcter viu i innovador dels dos darrers àlbums d’estudi li han valgut el premi Grammy al millor àlbum vocal de jazz en dues ocasions.