Cicatrius d’una guerra

Com altres directors de prestigi, el britànic Christopher Nolan (Interstellar, Origen, El caballero oscuro) fa la seva aportació al cinema sobre la II Guerra Mundial en una gran producció que endinsa l’espectador en l’evacuació de 330.000 soldats atrapats el 1940 a la ciutat francesa per l’exèrcit nazi. Amb pocs diàlegs, alternant tres fils argumentals que recreen la batalla per terra, mar i aire, Nolan presenta l’episodi bèl·lic amb un grapat de joves actors (Fionn Whitehead, Barry Keoghan...) i els veterans Kenneth Branagh i Mark Rylance. Un dels grans èxits de l’estiu.

La directora danesa Lone Scherfig (An education) parla també de Dunkerque, però des d’un altre punt de vista: una dona és contractada com a guionista per fer una pel·lícula de propaganda sobre la retirada. Volen un toc femení per donar un alè de vida als personatges d’aquest film, que vol aixecar la moral dels britànics i, de pas, amb la inclusió al càsting d’un atractiu pilot ianqui, animar els EUA a entrar en guerra. Gemma Arterton, Sam Claflin, Jack Huston i Bill Nighy protagonitzen una comèdia dramàtica amb emocions, girs i diàlegs enginyosos.

Una de les virtuts del cinema és la capacitat de transportar-nos a episodis importants de la història. A principi d’abril del 1940, l’exèrcit del Tercer Reich va iniciar la invasió de Noruega, un país petit i indefens, enmig d’una gran confusió política: el govern i el Parlament noruecs no s’acabaven de decidir a actuar, mentre Hitler oferia al rei que acceptés un govern noruec titella presidit per un filonazi. El director Erik Poppe recrea, amb bon pols narratiu i notables interpretacions, el paper decisiu que va tenir una monarquia escollida democràticament el 1905. L’actor danès Jesper Christensen interpreta el rei (que també era danès) i Anders Baasmo Christiansen encarna el seu fill i príncep hereu.

França és absent en les pel·lícules de la II Guerra Mundial d’aquest estiu –excepte Dunkerque, una producció britànica. Potser els resulta més complicat revisar un episodi que els resulta força traumàtic. Però sí que hi ha productors i un cineasta francesos al capdavant d’aquest film ambientat a Praga i protagonitzat per dos espies de la resistència txeca (els actors Jack Reynor i Jack O’Connell) que, el 1942, volen eliminar Reinhard Heidrych (Jason Clarke), cap de las temudes SS i arquitecte de la solució final. Un film basat en fets reals, l’operació Antropoide, dirigit per Cédric Jimenez (Conexión Marsella). La seva complexa posada en escena capta bé l’aparatositat de la parafernàlia nazi.

La cineasta neozelandesa Niki Caro (En tierra de hombres) dirigeix aquesta producció nord-americana protagonitzada per Jessica Chastain i per l’actor germanocatalà Daniel Brühl. Una altra adaptació de fets reals, amb alguna similitud amb La llista de Schindler: Jan i Antonina Zabinski, el director del zoo de Varsòvia i la seva dona, van ajudar a salvar centenars de persones (i molts animals del zoo) dels nazis després de la invasió de Polònia per les tropes alemanyes el 1939. Una història que reivindica els valors humans en temps de barbàrie, traslladada a la pantalla sense la cruesa que es podria esperar del tema. Com passa sovint quan el cinema parla de l’Holocaust.

Bye bye Germany és una producció alemanya que arriba als cinemes el 22 de setembre. El cineasta bavarès Sam Garbarski, que va dirigir la pel·lícula britànica Irina Palm, roda al seu país aquesta història que tracta en clau de comèdia el tema de l’Holocaust. Una altra aproximació que intenta fer digerible per al públic –des del respecte– aquesta gran tragèdia. En acabar la guerra, en una Alemanya devastada, un grup de jueus supervivents dels camps d’extermini nazis s’organitzen en una banda d’estafadors. Intenten fer negoci amb un producte molt buscat, la roba de llit, per guanyar prou diners per emigrar a Amèrica. Els protagonistes són Antje Traue, Anatole Taubman i Moritz Bleibtreu.