Benoît Peeters: art i part

Benoît Peeters (París, 1956) és un polifacètic escriptor i assagista. En el camp de la historieta ha estat protagonista a dues bandes d’aquest univers, com a autor, i com a teòric, especialment intensa és la seva aportació a l’estudi de l’obra d’Hergé. Com a guionista, el seu treball més destacat és una sèrie de llarga trajectòria Les Cités obscures (Les ciutats obscures) que va crear amb el dibuixant François Schuiten. Tots dos van crear un univers que inscriuríem ara en el corrent steampunk. Ciutats/fortaleses que tenen gairebé vida pròpia i vehicles amb l’estètica de les màquines de vapor però amb l’eficàcia de la tecnologia contemporània. Ciutats com Urbicande, Brüsel o Mylos. Torres que no tenen fi i biblioteques que guarden grans coneixements són els escenaris d’aquest gran cicle de prop d’una dotzena d’àlbums.

Però darrere aquest univers de pedra i ferro es troben els personatges, que ben bé semblen extrets de les novel·les de Jules Verne amb la mateixa follia per les descobertes que el capità Nemo. Altres protagonistes semblen sortir de barraques firaires en què les singularitats humanes eren el més gran espectacle. Com ara Mary, la noia inclinada que apareix en diversos relats del cicle, entre ells un que s’inclou en el volum La Ruta de Armilia. Aquesta darrera tramesa ha estat publicada per Norma, editorial que ha editat tots els àlbums de la sèrie. La Ruta... té un altre dels components que intervenen en el concepte global de l’obra: el viatge. Desplaçaments per la ciutat i desplaçaments entre les ciutats. Aquest és el cas concret: de Mylos salpa un zepelí en direcció al pol i a la ciutat d’Armilia. A bord del globus dirigible s’hi troba un jove anomenat Ferdinand Robur Hatteras, nom que, com altres personatges del cicle, fa referència a autors i obres que han estat inspiració per als autors. El llibre també inclou tres relats curts del cicle: Mary la inclinada, Los caballos de Luna i La perla.

També hi viatja Hella, una jove polissó que s’afegirà a l’expedició que té com a objectiu alliberar la ciutat d’Armilia dels gels polars. Aquesta població és cabdal per al funcionament de la resta de les ciutats. El relat pren forma de narració il·lustrada. Schuiten i Peeters combinen diferents formats narratius. Hi ha àlbums en què es fa servir el còmic convencional, la fotonovel·la i el text il·lustrat com és el cas de la història principal de La Ruta..., en què la pàgina té més protagonisme que la vinyeta i la tipografia té tanta força com el dibuix, de clara ambientació art nouveau.

El cicle va començar l’any 1983 amb Les Murailles de Samaris (Les muralles de Samaris) creant tot un univers que s’ha expandit amb altres mitjans, com un fals documental que es va editar en disc compacte. També, a principis dels anys noranta, l’univers de Schuiten i Peeters va protagonitzar un dels moments expositius més brillants de la història del Saló del Còmic d’Angulema: una mostra que escenogràficament representava el llistó més alt que mai s’havia fixat en una mostra sobre historieta, si més no a l’àmbit europeu.

Benoît Peeters va ser fa uns dies a Barcelona presentant el llibre. Però la seva visita va evidenciar que com a estudiós del mitjà ocupa un lloc tan rellevant que com a guionista. El seu llibre Le monde d’Hergé va servir per posar en relleu als anys vuitanta els diferents camins que va abastar l’obra d’Hergé. Més polèmic va ser Hergé, fills de Tintin, en què polemitzava sobre la manera de canalitzar el llegat d’Hergé per art del seus hereus. Va explicar que les divergències ja s’havien aclarit i que pel que fa al fet que ha estat la gran polèmica sobre Hergé: la negativa a publicar noves aventures de Tintín, Peeters va dir: “Jo em mostro partidari que determinats personatges siguin continuats per altres autors, però cal respectar voluntats. Corto Maltès ha continuat perquè reiteradament Hugo Pratt va dir que el seu personatge el sobrevisqués.”