On és Lowry?

És un fet altament lamentable que l’obra del gran Malcolm Lowry hagi desaparegut pràcticament de l’escena literària del món anglosaxó. En el mercat del llibre més comercial podem trobar-hi, amb una mica de sort, Sota el volcà (tornada a traduir per Viena) i Lunar caustic. A hores d’ara, si vols llegir Lowry has de recórrer a les edicions acadèmiques i crítiques de la Canadian Literature Collection de la meritòria University of Ottawa Press. Com si Lowry fos un autor d’interès local, que han acollit els canadencs perquè els seus, els anglesos, no el volguessin i perquè va passar uns anys literàriament fèrtils fent d’okupa en una cala a Dollarton, a British Columbia.

La seva tomba al cementiri de l’església de Saint John the Baptist, al minúscul poble de Ripe, al comtat d’East Sussex, ja no és un lloc de culte i d’obligat pelegrinatge i el jardiner no ha de retirar llaunes de cervesa i ampolles de ginebra. Per una altra banda, els propietaris de White Cottage, on va viure el darrer any i mig de la seva dramàtica vida, no han de patir les onades constants dels mitòmans i tafaners. La pèrdua de Lowry és intolerable perquè es tracta d’un dels millors narradors i poetes del segle XX, un dels diversos hereus de l’Alta Modernitat, juntament amb Nabokov i Beckett. Una de les grans mentides de la crítica literària, una mentida que s’ha empassat mig món, és l’afirmació categòrica que l’Alta Modernitat va passar a millor vida després de la guerra.

Les raons que expliquen l’oblit de Lowry són una veritable barbaritat. La falta de comprensió a fons de la profunditat conceptual i la perfecció formal de la seva producció. La proliferació d’inèdits de poca fiabilitat textual, fruit de la intervenció de la segona dona, Margerie Bonner, que va viure fins al 1988 gràcies als drets d’autor del seu marit. L’adinerada família de Lowry es va negar a atorgar-li una pensió tal com ella havia exigit. La imatge sensacionalista de maleït embriagat i al·lucinat creada pels seus dos biògrafs, Douglas Day i Gordon Bowker. La banalitat i inconstància de les modes literàries generades pels editors amb finalitats i criteris mercantilistes. La impaciència dels lectors actuals que, consentits per la postmodernitat, no estan disposats a fer l’esforç gratificant que significa llegir l’obra de Lowry com cal i com es mereix.