Eugeni Penalva posa els seus bols a meditar amb un llibre i una exposició
El ceramista alacantí, amb taller a Vulpellac, presenta l’obra avui a l’Espai Tònic
Reuneix una tria de peces en les quals ha treballat els últims dos anys
El ceramista Eugeni Penalva presenta avui a l’Espai Tònic de Vulpellac (20 h) el llibre El bol de gres, en el qual ha reunit fotografies de Johann Osmond d’una cinquantena dels seus atuells dels últims dos anys. Nascut a Alacant però establert al Baix Empordà des de 1983, Penalva sent predilecció per la forma del bol, tan carregat de simbolisme per a les cultures orientals, que en diuen Dana, com a Tailàndia, literalment “generositat” o “el goig que aporta el fet de donar”, com recorda el mestre de Chi-Kung Tew Bunnag en el pròleg del llibre, o oryoki, com en la tradició zen japonesa, per a la qual significa “la quantitat justa”. A la manera d’un calze, el bol és una de les peces fonamentals per a qualsevol terrisser, i de les més complexes, per tota la seva càrrega metafòrica, que permet a Penalva comparar-lo, també, amb un recipient a propòsit per evocar meditació i coneixement.
Penalva, que va exercir de professor d’anglès a la Bisbal durant més de 25 anys, va acostar-se a la ceràmica contemporània a la dècada dels setanta, mentre vivia a Irlanda i en contacte amb creadors que treballaven el fang seguint les ensenyances dels grans renovadors com ara Bernard Leach, Shoji Hamada, Michael Cardew o Lucie Rie. Al seu taller de Vulpellac, ha anat depurant aquest treball que té tant d’artesania com de creació artística i de filosofia de vida, servint-se d’esmalts que prepara ell mateix amb cendres d’alzina de les Gavarres barrejades amb feldspat, quars, caolí i dolomita, i d’altres que elabora a partir d’una base comercial a la qual hi afegeix components ceràmics i petites quantitats d’òxids metàl·lics, com ara coure, cobalt i ferro. Tots els seus bols han estat cuits a 1.270 graus en un forn de gas, una temperatura que afavoreix, diu, que “la fusió entre el fang i l’esmalt sigui molt íntima, fins a formar un sol cos, una massa pètria”.