Divina joventut

En el món del futbol i del bàsquet professionals (parlo sobretot de la Lliga Santander i de la Lliga Endesa), hi adverteixo una diferència a l’hora d’esmentar els noms dels equips: els patrocinadors només s’esmenten en el cas del bàsquet. El Barça de futbol, per exemple, no és el Barça Rakuten. En canvi, el Barça Lassa és el de bàsquet.

Aquest funcionament sembla general: en futbol juga el Sevilla, el València, l’Espanyol, etcètera. Els equips solen tenir patrocinadors, però només els llueixen a la samarreta (Sevilla PlayWSOP.com, València Adidas, Espanyol Rastar...), no a les cròniques ni a les taules classificatòries. Pel seu caràcter popular, es tradueixen els noms dels equips que tenen un topònim o un gentilici que té forma tradicional en llengua catalana. El caràcter popular pesa tant que fins i tot es diuen en català les altres formes: per això tenim el Reial Madrid (o, simplement, el Madrid). Sé que caldria fer-hi matisos, però ara m’haureu de disculpar que hi passi per sobre.

En bàsquet el joc és diferent, per entendre’ns. També els equips solen tenir patrocinadors, que llueixen a la samarreta i on sigui: Herbalife Gran Canària, MoraBanc Andorra, Movistar Estudiantes, Tecnyconta Saragossa, Montakit Fuenlabrada... Pesen tant els patrocinadors que en algun cas el topònim arriba a desaparèixer: en el calendari de bàsquet que va publicar L’Esportiu aquest estiu, ahir 14 d’octubre van jugar “Morabanc” contra “Herbalife GC”. Simplement Morabanc!, sense Andorra. I Gran Canària s’ha transformat en una sigla. Hi afegeixo que l’Unicaja va jugar a casa: l’Unicaja és de Màlaga. També en aquest cas s’hi haurien de fer observacions: per exemple, el Real Betis Energía Plus és simplement el Betis, que és de Sevilla.

Però jo volia anar a parar al Divina Seguros Joventut, que a vegades es remata amb un “de Badalona”. Popularment, la Penya. És a dir: el Joventut (sí, Joventut de Badalona). Fixeu-vos que no es pot traduir el nom dels patrocinadors si formen part de la denominació oficial: sentim o llegim Divina Seguros, no Divina Assegurances. Doncs bé, en el calendari esmentat, i em sembla que ho trobaríem així en altres contextos, es parla de Divina Joventut. “Divina joventut”, llegiu-ho en minúscula. Ho trobo genial.

“Juventud, divino tesoro / ¡ya te vas para no volver! / Cuando quiero llorar, no lloro... / y a veces lloro sin querer.” Són els famosos versos de Rubén Darío. El Divina Joventut és un equip jove que, gràcies al nom escurçat del patrocinador, no es lamenta de la joventut perduda –com faria el poeta nicaragüenc–, sinó que l’exalça. Divina joventut!

El mateix entrenador, Diego Ocampo, ha declarat en més d’una ocasió que la Penya és bàsquet en estat pur. Es respira bàsquet pels quatre costats, “des que entres al matí i veus tecnificació, a la tarda amb els nens i al vespre amb els entrenaments”.

Quina diferència deixar enrere el FIATC Mútua Joventut. Ara tenim futur. Ara tenim una divina joventut assegurada.